És el post número 3.839 d'aquest blog i ho comento encara que no sigui cap xifra especial, simplement perquè avui ha sortit en la conversa amb la Teresa. I, sí, acostumo a parlar de política. Jo diria que política en sentit ampli, encara que la majoria dels meus escrits són molt centrats als partits polítics i a les institucions.
M'agrada tenir motius per parlar de la vila que em va acollir fa més de 30 anys, però no sempre trobo temes que em resultin interessants, probablement perquè durant la setmana no hi faig molta vida. Treballo a fora, com molts arenyencs, i molt em temo que cada vegada n'hi haurà més que hauran d'anar a buscar-se la vida en una altra ciutat.
Responsabilitzo els polítics locals pel poc interès en parlar del futur de la nostra vila i que es dediquin massa en l'anècdota. No vull semblar una persona que ho veu tot negatiu. Arenys té moltes qualitats que cal conrear bé, però necessitem un lideratge que eviti que cada vegada anem perdent pes específic en relació al nostre entorn.
Però el que és pitjor és que la nostra gent no es pugui guanyar la vida a la vila i que arribem, entre tots, a convertir-la en una vila dormitori. Fa molt temps que parlem del comerç, plaça del mercat inclosa, de la indústria escassa, de les dificultats de mobilitat, de solucionar els problemes elementals com el clavegueram, el manteniment dels carrers, la neteja...
Tenim un govern superat per la realitat diària, que desconeix el funcionament de l'administració pública i que va a remolc d'altres administracions i interessos, i una oposició incapaç d'organitzar-se i prioritzar les polítiques a dur a terme. Hi ha massa desconfiança entre tots i poca claredat d'idees. I això ho venim patint des de fa temps i, malauradament, si continuo escrivint el meu post diari, no trigaré a tornar-ne a parlar, no pas per anunciar canvis en l'actitud dels nostres polítics locals, sinó de la immobilitat i persistent rutina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada