Avui el torn de les declaracions era per a la infanta Cristina. L'estratègia de la defensa passava per no respondre les preguntes de l'advocada de l'acusació, Manos Limpias, i passar de dret a respondre les preguntes de la defensa, ja que la resta no la volien ni veure asseguda al banc dels acusats.
El pseudosindicat Manos Limpias té la corda molt llarga i es persona a tot arreu. En alguns casos acompanya a fiscalia i demés, com quan es tracta d'anar en contra de decisions preses per autoritats catalanes, i en altres van sols, com és el cas de la casa del rei, en què les consignes eren ben clares, evitar la imatge de la infanta interrogada.
És complicat jutjar l'actitud de Manos Limpias, i el que és evident és observar la diferent valoració que se'n fa quan acusen institucions i polítics catalans o bé ara que l'acusada és membre de la família reial. Estem tan acostumats a que ens vagin en contra que quan no és així, fins i tot ens fan gràcia.
La defensa de la infanta dirà que la voluntat de Manos Limpias no és aconseguir que es faci justícia, sinó embrutar la imatge de la família del rei. Els altres asseguraran que entenen que la justícia és per a tothom la mateixa i que si hi ha indicis de comportaments irregulars, aquests s'han de jutjar.
El fet que una persona acusada pugui fer valdre el dret a no respondre és bo, però és bo per a la persona a qui es jutja? Sense necessitat de declarar en contra de tu mateix, no és bo que pugui quedar en evidència allò que no s'ha fet bé?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada