No parlar de l'atemptat d'avui a Tunísia pot semblar una manca de sensibilitat greu, però parlar-ne en excés també se'ns pot acusar que només ho fem quan assassinen occidentals. Dic això perquè he llegit que eren turistes i m'he imaginat ciutadans d'occident, majoritàriament.
La barbàrie és arreu encara que hi ha més morts i afectats als països àrabs que no pas al nostre món, però el pitjor de tot és que les morts ja no són notícia, perquè s'ha convertit en una rutina. Són notícia de portada d'un dia de la nostra vida, però hi ha moltes més morts que ni tan sols en rebem informació. No interessa i a casa nostra estem tan enfeinats amb l'elaboració de les llistes del 27-S que no tenim temps per pensar en altres coses, ni tan sols en quin futur volem, al marge de si som independents o no.
Avui també s'ha parlat del cessament del ministre Wert, substituït per un personatge que no el millora pas. Wert se'n va abans d'acabar la legislatura perquè ja té una nova destinació on parapetar-se. El seu pas pel ministeri d'Educació ha estat un mal son, no només per a Catalunya, sinó també per a la resta d'Espanya. No esperem res del nou ministre, ni per currículum ni pel temps que hi podrà ser. Ja només tenim ganes de veure què passa el mes de novembre, gairebé oblidant-nos que dos mesos abans haurem decidit quins partits volem que ocupin els seients del Parlament català i amb quina proporcionalitat.
Un dia en què Joan Herrera ha cedit el protagonisme a Joan Coscubiela, o potser l'han forçat a decantar-se. Realment, a Polònia el caracteritzen d'una manera prou ridícula, potser en excés, però guanyada a pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada