Passejant per Arenys m'he trobat un parell d'amigues un xic abatudes i mig emprenyades. No s'acabaven de creure què havia passat ara fa 10 dies en les eleccions locals. Com podia ser que guanyés l'alcalde actual? Ens tocaria passar quatre anys més sense pena ni glòria...
Certament m'he perdut el balanç d'aquests quatre anys. Penso que som una vila afortunada, perquè el nostre ajuntament es troba força sanejat econòmicament, però no acabem de veure quin rèdit n'hem tret. És per això que les meves amigues estan tan neguitoses. Han perdut les esperances del canvi a la nostra vila. Passarem quatre anys més sense cap millora.
Perquè... els nostres carrers continuen sense arreglar i el clavegueram està que peta. Només s'ha cobert una part de la Riera, per evitar in extremis no perdre una segona subvenció. Ningú més n'ha parlat de la subvenció que no ens varen concedir perquè la varen demanar tard.
Perquè... la Biblioteca continua al carrer Bonaire, i el suport a Mercadona va deixar sense opció l'operació de les Clarisses. L'hotel del passeig Xifré encara és un projecte i la Caserna de la Guàrdia Civil continua tapiada. L'edifici de La Raureta continua tancat i qui sap si saquejat, sense cap utilitat. I els bucs d'assaig?...
De les altres administracions tampoc no se n'ha tret res. No s'ha aconseguit tirar endavant la variant d'Arenys, ni l'ampliació del CAP, ni res de res de la zona costanera, cap a Canet o cap a Caldetes. Tampoc sento parlar de la desviació del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt.
Hem convertit, això sí, la Riera en una fira constant els diumenges i al Mercat municipal, un tastet mensual, però els efectes econòmics són nuls. El problema de l'aparcament continua igual i tampoc ha millorat el transport públic.
L'empenta que es va donar en la gestió administrativa de cara als vilatans també es va estroncar. No es pot anar a l'ajuntament a la tarda i l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha disminuït en personal i no ha augmentat en serveis, per la qual cosa s'ha de continuar circulant de finestreta en finestreta.
Entenc que les meves amigues estiguessin tan entristides i desanimades. L'única cosa que se m'ha acudit dir per animar-les un xic, ha estat que confiessin en l'oposició que és l'arma que ens queda per fer un treball de gota malaia insistint en millorar la gestió pública del nostre ajuntament, i evitar que es converteixi en una institució desconeguda i allunyada de la realitat dels vilatans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada