Bono i Aguirre parlen de Catalunya i Iceta s'hi posa d'esquena

Avui, Diumenge de Rams, primer dia de vacances per aquells que les poden gaudir. Un diumenge que hem continuat escoltant notícies sobre l'accident de dimarts als Alps, en relació al causant del sinistre i també als resultats de la recerca dels cossos de les víctimes i la segona caixa negra.

Avui, però, també hem pogut llegir l'entrevista d'Antoni Bassas a qui havia estat ministre socialista, el manxec José Bono. Un socialista que sempre he pensat que no desentonaria gens a les llistes del PP. I no és l'única persona que m'hi fa pensar. Sempre he considerat que la frontera del bipartidisme espanyol entre PP i PSOE a vegades resulta confusa i podries intercanviar personatges d'una a l'altra banda sense que es notés res significatiu. 

I també Aguirre ha opinat sobre Catalunya i l'Estatut. Ara reconeix que potser es varen equivocar. El problema és que no rectifiquen, i qui podria resoldre els problemes que ens va ocasionar, tampoc no està disposat a moure un dit. No sé qui ho deia un dia d'aquests, però potser tenia raó quan afirmava que Rajoy podria arribar a fer bo Aznar. Jo estic convençut que resultarà complicat trobar un president de govern espanyol pitjor que Rajoy.

Però a casa nostra no us penseu que som diferents dels altres. El senyor Alfred Bosch, alcaldable a Barcelona per ERC, també hi fica cullerada. Avui ha hagut de desmentir allò que acabava de dir per ràdio. Se n'ha adonat solet o bé li han fet rectificar? 

I no diguem què passa amb els socialistes catalans. Avui Iceta ha deixat clar que no permetrà que Catalunya tingui una llei electoral pròpia, perquè no els interessa com a partit polític. El que no s'adona és que el seu partit està desapareixent del mapa. Que no hi ha qui el salvi.

I a França Sarkozy torna i guanya. Els socialistes francesos no poden aguantar una posició ambigua que no han entès ni dretes ni esquerres. A França, el senyor Valls podria ser primer ministre del president Sarkozy sense que els francesos en notessin el canvi. On es troba la diferència entre esquerra i dreta? La resposta podria donar-la Espanya amb una entrada amb força de Podemos i C's.