La manifestació de París amb l'assistència de caps d'estat i govern de diferents països ha liderat el rànquing de les notícies del dia. Després d'una setmana alterats pels fets de París, avui ha estat la cloenda, però amb moltes preguntes pendents de resposta i molts dubtes.
Avui mateix l'holandès Bernard Willem Holtrop, caricaturista de Charlie Hebdo que no era present a la redacció en el moment de l'atac terrorista, rebutjava el suport dels caps d'estat del món, i a casa nostra Mohammed Chaib, exdiputat del PSC al Parlament català, qüestionava la idoneïtat de publicar caricatures que ofenen els musulmans. Com podem veure, doncs, hi ha diferents opinions i moltes coses a resoldre.
Arran dels fets hem pogut llegir molts comentaris, alguns d'ells de professionals especialistes en el món dels jihadistes, que ens ajuden a conèixer més a fons la realitat que sovint s'analitza o critica de manera molt superficial, massa.
Els problemes socials ocupen un espai molt important en l'entramat d'estira i arronsa, i no es poden ometre a l'hora d'analitzar els problemes amb la immigració i també amb accions terroristes, la qual cosa no justificarà mai l'assassinat. Que quedi clar.
Al marge de l'instint assassí que puguin tenir unes persones, que també caldria saber-ne els motius, hi ha elements molt més comuns que caldria reflexionar-hi. El laïcisme d'Occident, sobretot en el cas de França, i el domini absolut de la religió sobre la política en el món musulmà, són una característica que dificulta la comprensió entre ambdues cultures. Les dificultats perquè una gran quantitat de musulmans, que són europeus, puguin trobar feina i veure un futur a les seves vides, també és un element important i preocupant que provoca la desestabilització de la nostra societat.
I en tots aquests elements i molts més que afecten la nostra vida i les nostres relacions, ha de treballar-se amb la concurrència de tothom. Tots som responsables de que la nostra societat funcioni, i no s'hi val culpar únicament els altres.
M'agradaria que les entitats musulmanes del nostre país col·laboressin en la vida civil i laica de la societat, sense que això signifiqui cap renúncia a la religiositat individual. En els municipis que hi estem treballant ja es veuen alguns resultats. S'ha d'intensificar i estendre a la resta de municipis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada