Després de l'anunci del president Mas i Oriol Junqueras de celebrar les eleccions plebiscitàries el dia 27 de setembre, s'han succeït les diferents reaccions dels partits polítics catalans i espanyols, totes elles molt previsibles i reincidents. Totes elles menys les d'ICV i concretament de Joan Herrera. Aquest senyor cada dia és una sorpresa, bàsicament perquè no sap on col·locar-se i va fent proves.
Herrera declara que definitivament surt del bloc sobiranista, tot i que m'agradaria conèixer què en pensen els sobiranistes que voten i militen a ICV, que n'hi ha. Herrera s'oblida del tema i concentra esforços per trobar una sortida que els permeti continuar vius després de les properes eleccions.
ICV desconfia d'ERC i se n'allunya, però tampoc té res a fer amb la CUP, i busca atraure els exsocialistes per configurar un front potent d'esquerres. Són conscients que han de renunciar a caminar sols, perquè el seu discurs, pobre i obsolet, no els portaria enlloc. Els meus dubtes, però, és si tots els actuals càrrecs polítics d'ICV, militants i simpatitzants, pensen el mateix, o bé si passarà una mica com en el PSC, i veurem desfilar personatges cap a altres formacions polítiques.
De Joan Herrera no n'espero gaire res, però se'm fa difícil que Dolors Camats no tregui les castanyes del foc. Em mereix tota la confiança, al marge de la sintonia que hi pugui tenir amb la seva manera d'actuar i pensar, però al meu entendre no té res a veure amb Herrera, a qui veig molt superficial, dubitatiu i canviant segons bufa el vent.
Tindrem doncs dues tasques importants i interessants a fer: seguir l'evolució d'ICV en els propers mesos, però també a Duran i UDC, per comprovar si continuen al costat del president i CDC, i si ho fan tots o bé també es trenquen. Serà divertit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada