Si les armes de l'estat espanyol per enfrontar-se a Catalunya són Wert, Montoro, Llanos de Luna i El Mundo (que apadrina Aznar), potser no ho tenim tot perdut. Jo sempre he pensat que guanyen els intel·ligents, encara que en un principi pugui semblar el revés. Una altra cosa és que ens estiguéssim equivocant i que aquests personatges tinguessin com a única missió despistar-nos, perquè no ens adonem on hi ha realment el perill.
Ahir Wert amenaçava que la Generalitat pagarà fins al darrer euro de l'escolarització en castellà. La seva obsessió és malatissa. Montoro per la seva banda sembla que, algun dia, vulgui suavitzar les seves amenaces, però quan millor es troba és quan, amb to sorneguer, parla del límit del dèficit català. Llavors és quan se sent gran.
El Mundo, que ha estat el diari que ha castigat Rajoy durant tots aquests anys, treballa a fons per motivar Aznar perquè retorni a la política activa espanyola. Aznar necessita motius que l'empenyin a lluitar per la presidènc
ia espanyola. La seva ignorància és tan forta com la prepotència, i l'excés d'orgull el fa vulnerable, encara que no se n'adoni.
Davant de tanta mobilització, l'actitud del president Mas és probablement la més encertada. Avui en la presentació del Pla de Govern ha volgut recuperar el lideratge que fa temps va perdre, per la batzegada que li va suposar els resultats electorals. El seu gran problema no ha estat la força rebuda per ERC, sinó la pressió d'UDC que s'ha vist reforçat davant CDC. L'escletxa Duran i Lleida pot fer naufragar el vaixell i impedir que arribi a Itaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada