Dels errors se n'aprèn, però no n'abusem

Avui m'ha passat allò que fa tanta ràbia. Quan tenia l'escrit acabat, l'he esborrat i no l'he pogut recuperar. El programa et salva el document de manera automàtica, i no hi tens res a fer. 

Parlava de la crítica fàcil, d'allò que de l'arbre caigut tothom en fa llenya, però reconeixent que en segons quines circumstàncies, la crítica és positiva, si més no perquè provoca que en una altra ocasió ens hi mirem més i no caiguem en un nou error.

Aquests dies, amb les proves de la selectivitat, s'ha produït diferents errors en els anunciats dels problemes, que ha irritat a alumnes, professors i instituts. Tot i que hem d'admetre la possibilitat de l'error, hi ha moments i llocs en què aquests són imperdonables.

Estem molt acostumats a la mediocritat. Sobretot en política. Potser és per això que ja res no ens ve de nou. Trobo a faltar més professionalitat i rigor. Hem de ser més exigents, també en nosaltres mateixos. No s'hi val anar passant alegrament, hem de fer-ho amb nivell. No pot ser que els altres ens recordin per les nostres ficades de peu, sinó pels nostres encerts. No es tracta de ficar el dit a l'ull de l'altre, sinó d'exigir-nos l'esforç de superar-nos, de donar el millor de nosaltres.

Confio que l'error a la Selectivitat no perjudiqui els estudiants, sinó que es reconegui que a part d'equivocar-se en l'equació, tampoc s'ha reaccionat amb encert. Que ens serveixi d'experiència i evitem tornar a fer el ridícul.