Gregorio Morán acaba les Sabatines Intempestives d'avui dissabte, dedicat a Espriu, dient: "Sempre vaig considerar Espriu l'últim gran escriptor de la cultura catalana. Després van venir onades de grimpadors, una generació de barrufets que encara es conserva, i aquest vernís olorós de les subvencions per a genis en potència...". "...Gràcies a Joan de Sagarra m'assabento que ha estat designat un tal Bru de Sala comissari del centenari Espriu. No podien haver escollit un home més representatiu de tot allò que un intel·lectual com Espriu hauria menyspreat. El que té menys importància, diguem-ho en to aristocràtic, és que facturi 6.883 euros al mes, i durant un any i mig, a càrrec del fallit erari públic català; un desvergonyiment elogiat pels barrufets. Em costa d'imaginar Salvador Espriu davant aquesta fauna. Recitar-los el Càntic en el temple sonaria a sarcasme."
Ja he mencionat més d'una vegada que era un lector dels articles, a La Vanguardia, de Gregorio Morán. Com acostuma a passar, hi ha dies que hi estàs més d'acord que d'altres, però sempre hi aprenc i valoro la seva opinió. Avui he tingut un interès especial a llegir-lo i he recordat el dia que vàrem acomiadar Espriu des de Sinera.
El final de l'article, que he reproduït al començament d'aquest post, lliga amb el que vaig escriure fa pocs dies en aquest blog. En uns moments de crisi extrema, ens podem permetre el luxe de nomenar un comissari amb aquests honoraris? No sé què en pensa la Montserrat, que durant els 365 dies de l'any realitza un treball de formigueta per mantenir viu el llegat de l'escriptor i poeta que ha immortalitzat Sinera. Personalment considero que no li fa cap favor a la Cultura, perquè enforteix aquells que no veuen necessària la Cultura per mantenir viu un poble. Malbaratar els recursos és un error i no dignifica el país, ni en aquesta ocasió, el poeta homenatjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada