Avui, mentre llegia l'article de Joan Subirats al diari ARA, pensava que estem molt lluny d'una veritable democràcia participativa. Com heu pogut comprovar, els partits polítics no és que no escoltin el poble, sinó que els fa por i li neguen qualsevol oportunitat perquè hi diguin la seva. De fet només se'ns permet donar l'opinió cada quatre anys, i això perquè no ho poden evitar.
L'exemple de les PAH és una mostra de la nosa que fa la ciutadania que s'organitza per protestar contra una situació injusta, però, seguint l'argumentació de Subirats, què passa amb els governs que incompleixen les promeses electorals? Com ho justifiquen davant els seus electors?
Les úniques administracions públiques que s'atreveixen a portar a terme processos participatius són els ajuntaments, però molt limitats pels pocs recursos amb què compten, sobretot en aquests moments de crisi. Uns ajuntaments que aposten per la participació, però no ho tenen fàcil. D'una banda per la seva capacitat financera, però també perquè els costa trobar uns bon interlocutors.
Avui dia no és fàcil mobilitzar les persones si no és per uns fets molt concrets i puntuals. Organitzar una manifestació té les seves dificultats, però organitzar la ciutadania de manera participada per treballar a mitjà termini, és gairebé una utopia. Volem resultats immediats i això no és fàcil per no dir que és impossible. Conjugar el model representatiu amb el participatiu també té la seva dificultat i, probablement aquí rau l'esca del pecat.
La ciutadania vol veure voluntat participativa en les altres administracions, que no tot quedi en els ajuntaments, que es trobin canals per participar en els debats previs a la promulgació de lleis. Avui que tenim tantes facilitats tecnològiques, hauríem de poder dir-hi la nostra. També caldria que els polítics es creguessin més les iniciatives legislatives populars (ILP), que no ens enganyessin. Aconseguir el debat d'una ILP en el Congrés de Diputats o el Parlament català és molt complicat, primer que s'accepti i després que no sigui capgirada com un mitjó.
De moment ens hem d'acontentar en seguir votant cada quatre anys, mirar d'escollir la millor opció, els que siguin més oberts a escoltar-nos, no només en campanya electoral. Lluitar amb les nostres eines per ser escoltats, exigir justícia social, i fer fora els corruptes, els manipuladors i els mentiders, aquells que l'única cosa que els interessa és tenir poder i fer anar els altres com ells volen. I tot allò que ens deixin fer, saber-ho aprofitar al màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada