S'ha acabat la setmana i he superat totes les proves. Ara es tracta de reposar per començar una setmana normal amb plenes condicions. Quan menys t'ho esperes les coses es compliquen i només aconsegueixes l'èxit si t'ho proposes i no et desanimes, però sobretot, si tens qui et faci costat.
L'any Espriu ha començat amb un gran ventall d'actes. Arenys de Mar hi juga un paper important, perquè l'estima, el recorda i se'n sent orgullós. M'ha cridat l'atenció que no passi el mateix amb Santa Coloma de Farners. No sé si m'ha passat per alt, però llegint el conjunt d'actes que tindran lloc durant el 2013, no hi vaig saber trobar la població natal del poeta.
Recordo que fa anys, amb motiu d'algun aniversari, el regidor de cultura d'Arenys estava preocupat per no ser menys que la població de Santa Coloma, i sé que des de la població natal es varen programar alguns actes. A Arenys també. És per això que m'ha estranyat no veure-hi res.
Sé que sóc molt agosarat en parlar de temes que domino, però l'altre dia, a la ràdio, algú va parlar d'Espriu com el poeta del poble. Potser perquè sóc d'Osona, però per a mi el poeta del poble ha estat sempre Miquel Martí i Pol.
A Salvador Espriu i a Sinera gairebé es podria dir que els vaig descobrir el mateix dia que assistia al seu enterrament. Al cementiri, vaig seguir atent la veu de Marina Rossell, acomiadant-se del poeta. Els cants havien començat a l'església de Santa Maria. Han passat gairebé 30 anys i d'alguna manera em sembla ahir. Eren els meus primers anys a Sinera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada