Aquest any hem recuperat la setmana dels barbuts. Dic que l'hem recuperada perquè darrerament no feia fred i aquest any, que fins ara havia fet una temperatura gairebé estiuenca, aquesta setmana ha tingut mínimes baixes i la sensació ha estat de fret d'hivern.
Si acostumem a dir que avui dia no és com abans, en el cas del clima passa alguna cosa semblant. El fred que recordo durant la meva infantesa no l'he tornat a experimentar. Les nevades que ens permetien construir ninots de neu i organitzar alguna baralla amb boles de neu, no les he vist més. La darrera nevada que recordo és la de reis de 1985, que a Arenys ens va glaçar els flexos dels dipòsits d'aigua.
Aquesta referència a la setmana dels barbuts em fa reflexionar sobre l'educació i la transmissió de les tradicions, dites i coneixements. Avui no és com abans i tinc la impressió que ens deixem alguna cosa. Saltem molt ràpidament i oblidem el camí que ens hi ha portat. Imaginant la infantesa del meu pare, recordant la meva pròpia i observant la dels meus fills, t'adones que els canvis han estat espectaculars. És per això que no hauríem de permetre que deixéssim el passat en un bagul, tancat amb pany i clau, sinó que tot el que siguem capaços de recordar ens ajudarà a entendre el present i ser més valents de cara el futur.
En la formació de les persones del futur ens fa falta cuidar la sensibilitat. Si aconseguim persones sensibles, que no vol dir dèbils, podem esperar que el futur sigui millor que ara, però si la tendència és la de minorar la sensibilitat i augmentar el mal gust, l'incivisme i l'individualisme, el futur de la nostra societat se'n pot anar en orris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada