Ha passat molt temps des del darrer congrés del PSC, però la cosa continua sacsejada. Allò que tothom esperava, és a dir, que la calma tornés al partit després dels fracassos electorals continuats, no s'ha aconseguit, i no s'ha aconseguit perquè la solució que es va aprovar no acontentava a cap dels dos fronts més destacats. Era una solució transitòria que s'està veient que no porta enlloc.
Pere Navarro pretén ser un líder de consens, i així podia semblar quan els seus adversaris varen entrar a l'executiva. La realitat ens ha fet veure que estaven equivocats, i que es mantenen diferents maneres de pensar dins el PSC, i tot fa l'efecte que acabarà en fracàs. Pere Navarro no és ni això ni allò, ni carn ni peix, i difícilment aconseguirà un PSC fort i capaç de recuperar la posició que li correspon en el conjunt dels partits polítics catalans.
No és estrany que en trobades com la d'avui, de presentació del moviment Avancem, Navarro quedi desencaixat, sense saber gaire quin paper fer-hi. Hi ha assistit per allò que no diguin que és un moviment al marge de la direcció del partit, però una vegada allà ha quedat desconfigurat, i a la meva manera de veure, qüestionat.
Pere Navarro no ha aconseguit ser el líder del principal partit de l'oposició, el líder del partit de la categoria del PSC, i això és el pitjor que li pot passar al partit, quan aspira a recuperar tot el prestigi i el poder perduts. No sé què es pot fer en aquests casos, però el millor que podria passar és que el PSC expliqués clarament què pretén fer i aconseguir, que dissenyi el trajecte que vol seguir, i doni mostres de convenciment i de claredat de les idees. Sinó, el PSC continuarà movent-se en aquest tram obscur i gens influent a la política catalana del moment. Precisament un moment prou delicat per a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada