El rei ha plantat Dívar i no es podran fer la fotografia junts com aquest volia, abans de dimitir. Una dimissió que no sé ben bé per què hi ha accedit (encara no ho ha dit formalment), ja que té la consciència ben tranquil·la. Ho fa (ho farà) per no perjudicar la institució, i podrà continuar anant a missa i combregar.
Avui l'economista Xavier Sala i Martín s'imaginava, a La Vanguardia, un país on passaven coses ben estranyes. El rei, el seu gendre, el cap del govern, el president del Tribunal Suprem... feien el ridícul, o feien el seu agost. Una situació que tots tenim ben present i que necessitem recordar-la per adonar-nos de la classe de país on vivim. Ho deia Xavier Roig l'altre dia a l'ARA, quan recomanava als homes de negre que vinguessin preparats perquè més avall dels Pirineus està ple de xoriços.
Els assessors del rei l'han aconsellat que demà se'n vagi a l'Aràbia Saudita, a l'enterrament del príncep hereu, i deixi Carlos Dívar amb un pam de nas. De totes maneres, al rei no li faltava la fotografia de demà per quedar en evidència. Ell tot sol ja ha quedat retratat.
Jordi Sevilla comentava ahir que caldria recuperar l'esperit de consens del principi de la transició, per afrontar junts els greus problemes que ens asfixien, i deixar-nos de lluites de partits. N'hi ha que fa molt temps que diem que els partits polítics són un problema per al nostre sistema democràtic, que es basa precisament en ells.
Avui ho ha dit el virtual guanyador de les eleccions gregues. Demana un govern d'unitat amb les quatre principals forces polítiques, però l'esquerra radical ja ha dit que no hi vol jugar. Em recorda el missatge que pregonava l'actual alcalde de Mataró, i que ha quedat en un no res.
Suposo que ho tenim difícil, però no podem perdre les esperances. Els partits polítics espanyols es mouen massa per interessos personals. No es tracta d'escollir els millors, sinó els que ens ho posin més fàcil. Normalment els mediocres, els que no tenen cap altra opció, i s'hi agafen amb les ungles i les dents. No tenen prejudicis ni vergonya. És tot aparença, tot mentida. Per això la crisi dels partits, per això la crisi de la política. Cal canviar la manera de fer política i fins que no aconseguim, no aixecarem el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada