La pregunta que em faig aquests dies és si la història parlarà de les manifestacions del 15M, i si aquestes deixaran petjada. Si haurà valgut la pena les hores que han dedicat en concentracions a diferents places de ciutats de tot el món occidental. Avui, sis mesos després, hi havia convocades manifestacions arreu i la resposta sembla ser que ha estat important.
Es parla de manifestacions a unes 800 ciutats del món, d'un to pacífic amb excepció del que ha succeït a Roma, potser perquè econòmicament i també política, Itàlia està passant per un mal moment. Berlusconi ha salvat una nova moció de confiança, però pels pèls i gràcies a que l'oposició està molt fraccionada i sense ordre ni concert.
Durant molt temps se'ns ha explicat que el sistema democràtic és el menys dolent dels sistemes coneguts, però ara s'hi ha barrejat el model econòmic que ha fet trontollar Occident. La pèrdua de poder dels estats en benefici del capital, la globalització, ha donat pas a una dependència total del sistema financer mundial, del mercat del diner, de l'especulació. El moviment del 15M no té un interlocutor clar, perquè qui dóna la cara no té la paella a les seves mans.
Si bé és cert que hi ha millores a fer en el model polític, afavorint la transparència, el compromís i la responsabilitat davant els electors, la capacitat econòmica dels governs occidentals està sota mínims, i ben poca cosa poden fer. La internacionalització del moviment 15M té sentit, perquè és de manera conjunta i global que s'ha d'encarar el problema.
Tot i que mereix un capítol a part, convindrà tenir en compte la política fiscal europea. Si realment volem una política econòmica comú, no podem oblidar-nos de la fiscalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada