Estic com una sopa. Diumenge al vespre vaig notar unes pessigolles al coll i de seguida ja em vaig imaginar què m'estava passant. Els refredats sempre em comencen pel coll, per arribar al nas i al cap. Tot i així aquesta setmana tinc unes reunions que no em vull perdre, i hauré de mirar de passar com pugui, amb paracetamol i dormir més del compte.
Avui tothom està expectant per conèixer la decisió de la Unió Europea sobre la inclusió o no del corredor del Mediterrani, i el seu disseny. Passarà per Madrid? El ministre Blanco ha convocat a una festa de celebració d'aquesta inclusió, però, sense voler ser pessimista, penso que és una mica agosarat, a no ser que tingui informació privilegiada.
El que esperem que passi demà és que la Unió Europea prioritzi la construcció del corredor de la costa, en front d'altres opcions, i es comprometi a subvencionar-nos amb el 10% del cost de l'obra. La pregunta que ens fem tots és: Ja tindrem el 90% per poder licitar l'obra?
Ara que els recursos són escassos i s'ha fet públic una bona colla d'obres d'infraestructura obsoleta abans d'inaugurar-se, i extremadament deficitàries, volem pensar que el govern que ho hagi d'entomar, tindrà seny i rendibilitzarà correctament la inversió.
No sé com ho veieu, però em dóna la sensació que a Espanya la planificació que es fa és totalment subjectiva, mirant de beneficiar els amics i coneguts, al marge dels resultats que puguin donar tots els estudis previs que, de ben segur, deuen fer. En aquest bloc i col·locaríem tots els aeroports i línies d'AVE deficitàries, i segurament hi hauríem de sumar el corredor central, si aquesta fos la decisió presa.
Demà al vespre, a l'hora d'escriure el post, ja sabrem què ha decidit Europa, el que no sabrem fins d'aquí a molts anys és si l'arribarem a veure. Estem econòmicament asfixiats i no podem fer més el burro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada