La Núria s'ha casat

Avui ha estat un dia molt emotiu. Són d'aquells dies que recordes perquè són especials. Aquest migdia la Núria, la meva fillola, s'ha casat amb l'Agustí. Ho han fet a Tavèrnoles rodejats d'un grapat d'amics i amigues. No ha estat un casament qualsevol, sinó que tot estava preparat, els textos, les cançons, les sorpreses... Tot tenia sentit, i una raó de ser. Érem uns dos-cents, i tothom tenia el seu paper. Es tractava de completar el trencaclosques, molt ben dirigit per l'Alba,

M'he emocionat en veure la Núria tan feliç, en companyia de tanta gent que l'estima, i en veure l'avi, el pare, que també s'emocionava. En Pratso ha recordat unes paraules que acostuma a dir el pare, respecte a la mare, i això m'ha acabat de desfer.

El pare, l'avi de la núvia, ha quedat descansat. Feia temps que esperava aquest casament i, als seus 90 anys, ha pogut participar-hi. No he pogut endevinar si ha entès cadascun dels moviments, doncs no estaven en la línia clàssica, per no dir rutinària. El que he notat, però és que estava feliç i s'emocionava de veure la seva neta gran tan contenta i satisfeta. Estic segur que en algun moment de la cerimònia ha pensat amb la mare, i com li hauria agradat de ser present al casament.

Hem marxat de la festa, quan encara hi havia moltes activitats a la llista d'espera. El dia ens ha acompanyat i l'espai escollit ha estat ideal. Els desitjo molta felicitat, i que sàpiguen guardar bé el gran tresor: la gran quantitat d'amics i amigues que els estima. Felicitats!!!