El 46% dels catalans opta per pel·lícules doblades al castellà. Només un 18% les escull en català. Al mateix temps, el 64% del públic prefereix la versió doblada a l'original. Es tracta, doncs, de doblar en castellà i reduir despeses. Fer-ho en català és malgastar el diner públic. Aquesta conclusió és evident i de ben segur que trobaríem partits polítics catalans que la defensarien.
Deixeu-me que sigui políticament incorrecte. Si ho hagués de decidir, subtitularia totes les pel·lícules, en català, respectant la versió original. D'aquesta manera assistint al cinema, aprendríem català, pels subtítols i les altres llengües de la versió original. No em decantaria pel que pensa la majoria, sinó que pensaria en la vessant pedagògica. Sembla una mica demagògic, oi? Ah! i perquè no sembli que arracono l'espanyol, les pel·lícules espanyoles no les subtitularia.
Amb tot això què vull dir? doncs que no sempre és la millor opció la que més vots té. A la majoria de països europeus, ni es plantegen la possibilitat de doblar les pel·lícules estrangeres. Ningú no els ho demanat, i han après l'anglès, només veient pel·lícules americanes. A Espanya hi ha molts exemples que ens diferencien de la resta de països civilitzats. Tot ens ve del lema famós durant el franquisme "Spain is different".
Ja sé que imposar és dur, potser hauríem de trobar la manera de... fent pedagogia animar la gent a optar per les versions originals, subtitulades. Els grups assemblearis, m'imagino que ho han de practicar sovint. Perquè sinó es poden trobar que els socis votin sense saber què voten, desconeixent a fons el tema. Esclar que a vegades també se'n poden servir. Jo, amb el tema de les pel·lícules, tiro l'aigua al meu molí, però... em sembla que és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada