De vacances

Avui ha arribat el pare per passar uns dies amb nosaltres. Intentarem fer una caminada diària, tal com hem anat fent els darrers anys, encara que els anys pesen (ja va per als 91) i no es pot abusar gaire. De totes maneres, parats no hi estarem, doncs l'exercici sempre és bo, i no es tracta d'estar tot el dia a casa d'una cadira a una altra.

Per començar la tanda, aquesta tarda hem anat fins al port. La veritat és que és un lloc molt quiet i que t'hi pots moure còmodament, t'adones que Arenys té vida marinera, encara que molts hi visquem força d'esquena. Tenim un port de lleure i esport, però també tenim un port pesquer, i tenim un port manufacturer. No tots els pobles mariners ho poden dir. Ja en traiem prou profit? Segur que l'actual govern municipal, que vol jugar fort la carta del turisme i l'economia, hi posarà tots els esforços per fer-lo rendir.

Les barques estaven totes a punt per sortir demà dilluns a feinejar. Desconec totalment el món pesquer. Hem consta que és un treball dur, que t'obliga a sortir a primera hora del matí, a barallar-te amb les inclemències del temps, l'estat de la mar, i molt pendent de trobar peix. Arribes tarda enllà i la feina encara no s'ha acabat. A terra endins la pagesia no ho té pas més fàcil. El temps també és una variable que condiciona la feina i que pot arruïnar-la per una pedregada o un fart de ploure, o simplement per manca de pluja. L'altre dia, parlava amb uns matrimonis que viuen i treballen a pagès, i ens deien que havien deixat les vaques. Avui dia és molt dur. Tot això dóna per un debat monogràfic.

Demà començo les vacances, més curtes del que havia previst, però que, tot i no moure'm d'Arenys, confio aprofitar-les i que pugui desconnectar de la feina, que ja costarà. Deixeu-me que tingui un moment de record per a les víctimes de Síria, i les de la banya d'Àfrica. Ells no faran vacances.