Una vegada més, el grup nacionalista al Congrés de Diputats ha salvat els papers al partit socialista, abstenint-se en la votació per a la reforma dels convenis col·lectius. El PNB també ha fet el mateix.
Això, que no seria notícia de primera pàgina, és una constant en el grup de CIU a Madrid i avui en parlaven a la tertúlia radiofònica de Catalunya Ràdio. No recordo qui ho comentava, però diferenciava ben bé l'actuació del PNB amb la de CIU, en el sentit que els primers n'acostumen a obtenir guanys, cosa que no passa amb els nostres. Normalment la resposta o justificació dels diputats convergents és per responsabilitat política.
Em sembla bé que s'actuï per responsabilitat política, i jo mateix he criticat moltes vegades posicionaments irresponsables d'altres forces polítiques, però tampoc cal ser mesell. De fet, els catalans, que passem per negociants, més aviat se'ns pot titllar de rucs, perquè sempre tenim les de perdre, i ensopeguem en la mateix pedra. Som capaços de fer grans manifestacions i retòriques, però després cadascú va pel seu compte i no aconseguim plantar cara a ningú. Tothom se'ns rifa.
Podem justificar i defensar el nostre dret a ser independents, però hem de reconèixer que no sabem com fer-ho. Sortim en manifestació proclamant la independència, convoquem consultes sobiranistes arreu del país, i a les primeres eleccions que tenim, donem peixet al Partit Popular, amb qui pactem per governar, i l'endemà denuncien la política d'immersió lingüística. Els mateixos que recollien signatures contra l'Estatut, que varen denunciar al Constitucional.
Costa d'entendre tot plegat. I no s'hi val a dir que el PSC no s'hi posa bé. El PSC té prou maldecaps per aclarir on són i què volen ser de grans. El senyor Iceta està enganxat que no hi ha manera de fer-lo baixar del burro, i tan si com no vol continuar manant, i si pot ser més, millor.
Ho tenim malament. Perquè els partits independentistes canvien de líders cada dos per tres. Només viuen d'escissions i ensurts, i confonen tothom. Surt un Laporta qualsevol i fa anar de bòlit al SI i a ERC de Barcelona. Va de número dos i mana més que el número 1.
¿Seria possible que el grup nacionalista al Congrés, ja que els 25 diputats del PSC no són cap garantia de res, algun dia aconseguissin treure'n rèdits dels seus suports al govern? Nosaltres sempre hem manifestat la nostra amistat amb el PNB, però ells passen olímpicament de nosaltres i, encara més, s'aprofiten de nosaltres per treure'n més beneficis. Podem concloure que és innat, però jo m'hi resisteixo i penso que ho podem fer diferent (això abans no arribi el PP amb majoria absoluta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada