Aquest cap de setmana m'he endut feina per dilluns, un fet que no és recomanable ja que es tracta de descansar per agafar forces per a la setmana. Però no sempre es pot fer, i segur que a molts els passa. De totes maneres hi estic treballant amb música de fons, un xic variada.
He començat amb Bach, la passió segons sant Mateu, per continuar amb madrigals de Claudio Monteverdi, i l'hauré acabat amb un bon recull de simfonies de Mozart. No sé si us passa, però amb un bon repertori musical, qualsevol et vingui a buscar per anar a donar el vol... Això no vol dir que no hagi sortit. Aquest matí he assistit a la flashmob promoguda per la Mercè Freixas.
No sé si les retallades pressupostàries afectaran el programa de concerts d'estiu que acostuma haver a Arenys a partir de Sant Zenon. Seria una llàstima, doncs en els darrers anys l'assistència de públic ha estat important, i el nivell dels intèrprets correcte. Poder anar a concert, per exemple, a Lourdes, a l'aire lliure, és tot un plaer, que fins i tot disculpes les imperfeccions acústiques de l'entorn.
També he tingut temps de llegir les notícies sobre els indignats (els bons) i dels indignats "dolents". Els primers estan rebent suport d'intel·lectuals (qui determina qui és intel·lectual i qui no?). El problema és que ara estarem jugant precisament a això, a bons i dolents. Els diputats agredits què són? bons o dolents? els indignats que es dutxen a les fonts de plaça Catalunya són bons o dolents? els que no volien incorporar l'autodeterminació al feix de reivindicacions dels indignats, són bons o dolents?
La veritat és que m'he perdut. Em sembla bé tot allò que significa un toc d'alerta, i les acampades ho han estat, però ara algú els hauria d'orientar com ho han de fer per treure conclusions i deixar l'espai lliure per a les persones indignades que no hi han volgut acampar.
Resulta que cada vegada m'indigno més, perquè començo a veure molta demagògia barata, amb suport d'"intel·lectuals". Protestar contra conductes violents és criminalitzar-los? Una de les coses que una persona que vol viure en societat ha d'aprendre és a ser responsable dels seus actes, i uns quants d'aquests indignats encara no han passat la lliçó. A mi em va semblar una actuació desmesurada de les forces de seguretat, el dia que volien netejar plaça Catalunya, i em va semblar que no estaven a l'alçada de les circumstàncies el dia que havien de protegir els diputats i diputades del Parlament de Catalunya, però al davant hi havia unes persones a qui se'ls havia de suposar responsables dels seus actes, i agredir i insultar, no és la millor manera de demostrar la teva responsabilitat social. A veure si arriba el dia que ho pugui veure més clar tot això, i que realment pugui dir que tot plegat ha servit per alguna cosa. Els últims acords de Mozart estan sonant, abans d'anar a sopar. Per cert, llegiu l'article de Sebastià Alzamora, d'avui a l'ARA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada