La manipulació de les paraules

En temps d'eleccions és perillós parlar de manipulacions, però dissortadament és un període massa temptat al seu exercici. De totes maneres la idea m'ha vingut a partir de les manifestacions que aquests dies es programen contra les retallades. Em sembla que ja vaig dir que el clima que ens havia preparat l'actual govern català no era el més propici per sortir de la crisi, la qual cosa no vol pas dir que no em cregui que hi ha problemes reals de finançament i de tresoreria, però és en situacions així quan s'ha de ser molt caut, prudent, saber enfocar bé el tema i donar la sensació que saps on vols anar a parar i com ho vols fer. No em val que una vegada encès el foc, ens diguin que no n'hi ha per tant i que encara s'ho estan estudiant.

Però torno al tema de les manifestacions i el relaciono amb el títol del text, la manipulació de les paraules, i podríem afegir de la gent. Deia que la idea m'ha vingut arran de les manifestacions, perquè he recordat com aviat farà quatre anys vam patir un reguitzell de protestes molt ben canalitzades, però entenc que ben poc raonades, davant la decisió de l'equip de govern municipal de convertir els patronats municipals en consells municipals de participació.

Vàrem intentar fer entendre que el que preteníem era simplificar la mecànica administrativa, suprimint una figura que no s'havia adequat a la normativa vigent, per alleugerir els processos sense pretendre amagar res. A qui li va interessar fer demagògia li ho vàrem posar molt fàcil, pel desconeixement de la majoria de la gent i la presumpció de delinqüents que tenen els polítics.

Han passat quatre anys i no s'ha perdut res, ni patrimoni ni activitat ni transparència. La supressió dels patronats fins i tot ens va permetre amortitzar una plaça de funcionari i, per tant, reduir costos.

Què vull dir amb això? Recordar el passat? No. Vull fer constar que davant de qualsevol mesura presa pels nostres governants, del nivell que sigui, s'ha d'estudiar bé per no ficar la pota. A mi em preocupa les retallades, i és bo que les persones enteses (penso amb el senyor Vilardell, assessor del president Mas) posin un toc d'atenció i obliguin a reflexionar els impulsors de qualsevol mesura, però no és bo que els partits polítics juguin amb la gent per interessos partidistes. Siguem cauts, donem un marge de maniobra al govern, amb tota la nostra col·laboració i esperit crític constructiu, i després actuem.