Ahir vaig assistir a la presentació de dues llistes per a les eleccions municipals a Arenys. La llista que presenta l’actual alcalde, en Ramon Vinyes, i la llista d’en David Caldeira. Al marge de l’escenografia que cadascú va fer lluir, em vaig fixar en el programa i les persones de les dues llistes, sense pretendre fer cap comparació exhaustiva.
No és estrany que en Ramon Vinyes, del PSC, amb experiència a l’administració des de fa molts anys, com a treballador, regidor a l’oposició, i regidor de govern i alcalde, podia parlar amb coneixement de causa i per tant, si feia vola coloms seria perquè l’interessaria, doncs és molt conscient de la situació econòmica actual i de les possibilitats d’actuació.
En David Caldeira, de la CUP, va plantejar un programa de govern amb quatre pilars i vint-i-vuit propostes, la majoria d’elles jo les subscriuria, i d’altres també m’agradaria defensar-les, però sé que són impossibles.
En parlava l’altre dia sobre el desconeixement que es té de l’administració, en aquest cas, local, i el poc marge de maniobra de què es disposa. Quan sento segons quines promeses, no puc estar-me de somriure per sota el nas, pensant que quan siguin a dins veuran que no són possibles.
Però és bo tenir programa, creure-hi seriosament i tenir la voluntat de portar-lo a terme. Després la realitat ja els farà adaptar. El que no pot ser és veure persones que volen ser govern i saps positivament que no mouran un dit per canviar res del que no funciona i, en tot cas, encara ho acabaran d’espatllar. Hi ha candidats que són perillosos. Els dos que vaig escoltar dissabte no m’ho semblen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada