Els atacs perpetrats a Nigèria on han causat 38 morts, dóna peu a parlar del que cada vegada és més actualitat com és la violència religiosa, en què estadísticament els cristians són la comunitat més perseguida arreu del món. És evident que no perquè siguin els cristians els més perseguits, hagi de ser noticiable, però es pot entendre que ens cridi més l'atenció. D'alguna manera recuperem la història sagrada quan parla de Roma i les catacumbes.
La situació de comunitats cristianes a l'Iraq o fins i tot a Egipte, és preocupant. Per contra ens adonem que el pes específic, el valor que suposa ser cristià en aquests països no té res a veure amb nosaltres. A casa som cristians sense ganes ni ens costa cap esforç. Al Vaticà tot és luxe, política i protocol, res a veure al que es pot trobar en aquests països perseguidors.
No és estrany que el Papa, aprofitant la festa de Nadal, demanés llibertat de religió i de consciència, especialment dirigit a la Xina i l'Iraq. No podem oblidar, però els problemes que es viuen a molts països africans, motivats per diferències religioses. Encontres que s'han eternitzat i que ens resulta difícil d'entendre. Per què? Serà perquè ningú ens qüestiona quina religió practiquem? o potser perquè no ens imaginem ningú mobilitzar-se per qüestió religiosa?
Arran de la nostra estada al Marroc, ara fa dos nadals, i d'haver celebrat la Missa del Gall a la ciutat de Marrequeix, em vaig interessar pel fet catòlic al Marroc i em va sorprendre constatar que també els catòlics són malvistos i la seva actuació seguida de prop.
Hi ha fets que et sorprenen, com per exemple el nivell d'exigència d'unes comunitats no cristianes al nostre país, mentre al país d'origen els cristians són perseguits. Som conscients que no podem pagar amb la mateixa moneda, però això no treu que es faci pedagogia i es tregui el tema a la conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada