L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, atribueix el fracàs del PSC no pas a les relacions amb el PSOE, sinó al fet que la ciutadania ha optat per "un govern únic molt personalitzat, amb un projecte únic de país". Ros ha manifestat que "els ciutadans han castigat el fet que hi hagi hagut un govern que es veia més amb tres veus, a vegades discordants, malgrat haver fet una brillant acció de govern".
Ho deia fa pocs dies, parlant dels resultats electorals i del reconeixement del fracàs del PSC, per part del president Montilla, que havia faltat cohesió de govern, una situació que també s'ha pogut observar a altres indrets on el tripartit governa. A vegades els interessos de partit es posen per davant de la gestió de govern i és quan es fa un flac favor a la política i en conseqüència a la gestió pública, sigui municipal o autonòmica.
La meva experiència en la política m'ha ajudat a reafirmar-me en la idea que la salut dels partits polítics té molt que desitjar. Malgrat que el nostre sistema polític es basi en els partits polítics, aquests cauen sovint en l'error d'obsessionar-se massa en quedar bé davant dels seus votants, i deixen una mica de banda la feina que han vingut a fer i per a la qual els han votat. No és estrany doncs que en la lluita per triomfar com a força política, en el cas de les coalicions de govern s'observin espurnes que en una situació sanejada no passaria.
No sempre pots dir el que penses, i encara menys fer allò que voldries, però un excés de mossegar-te la llengua tampoc és bo, i cansa. T'acostumes a corresponsabilitzar-te d'allò que tu hauries fet diferent, però no és fàcil. T'agradaria poder dir que no hi estàs d'acord i que tothom ho sabés, però la situació no t'ho permet, fins que un dia ja no pots més.
Montilla va reconèixer que en alguna de les actuacions de consellers d'un altre dels partits del govern havia d'haver actuat amb contundència i qui sap si treure-li la delegació, però no ho va fer. Ha estat aquesta "no acció" el que l'ha portat al fracàs electoral? No és fàcil tenir la resposta a pilotes passades, però ens fa pensar i fins i tot venir ganes d'actuar perquè no passi el mateix.
Diuen que la gent no és cega i que coneix de cadascú el seu esforç, capacitat i entrega, i que després actua en conseqüència, però sempre penses que si no s'explicita prou bé, això no es tradueix a les urnes, i emprenya.
La diversitat enriqueix, però pot resultar ineficàcia si no tothom hi posa el mateix interès i ganes. La negociació i justificació del per què de les decisions preses és saludable, sempre i quan no s'entri en un carreró sense sortida. A vegades el tripartit ha estat simplement un atzucac, per la impossibilitat d'arribar a cap acord.
Ros demana que es deixi preparar les eleccions municipals abans d'entrar a discutir sobre el futur del PSC. Probablement té raó, però hi ha molts ajuntaments que han governat amb el tripartit, que convindria que fessin els deures abans del mes de maig si no volen patir el mateix càstig que el govern de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada