Avui us podria continuar explicant les trifulgues després de la nevada, i la crítica a la improvisació, o bé el toc d'atenció del Poder Judicial, concretament el Tribunal Suprem, que no vol que li passi el mateix que al Tribunal Constitucional, que tothom s'hi atreveix, fins i tot el president del govern espanyol.
Us parlaré, però del gandul o gandula; no discriminem. Aquella persona que només busca com fer-ho per treballar el mínim possible. Una actitud que posem d'exemple als nostres fills perquè no segueixin els passos, dient-los que la vida els castiga, que no els porta enlloc, però que t'adones que no sempre és així. T'adones que hi ha ganduls que arriben lluny; que ho dissimulen molt bé; que aconsegueixen èxits. Segur que en coneixeu algun d'aquests. Als fills no els hi dius, perquè prefereixes que es quedin amb el tòpic.
A part de conèixer algú que respondria a aquest patró, probablement heu tingut l'ocasió de treballar-hi junts, de patir-lo. Oi que és dur? Si a més té la gràcia d'enredar tothom, arribes a sentir ràbia, però el pitjor de tot és que et titllin de gandul com ell, encara que no t'hi consideris.
Em ve a la memòria els treballs de grup que fèiem a l'escola. Sempre hi havia aquell company o companya a qui acabaves perdonant la vida perquè et sortia millor prescindir d'ell que haver-lo d'aguantar, encara que al final li donaves la nota. Reconec que jo era d'aquells que preferia fer tota la feina, encara que la signéssim tots, i no haver de patir per si el treball s'acabava a temps o no.
Doncs, de ganduls... encara n'hi ha, i no es queden pas a casa, sinó que t'hi entrebanques i comparteixes èxits i fracassos. L'experiència o l'edat no m'han servit per passar d'ells, sinó que continuo patint i emprenyant-me.
Us parlaré, però del gandul o gandula; no discriminem. Aquella persona que només busca com fer-ho per treballar el mínim possible. Una actitud que posem d'exemple als nostres fills perquè no segueixin els passos, dient-los que la vida els castiga, que no els porta enlloc, però que t'adones que no sempre és així. T'adones que hi ha ganduls que arriben lluny; que ho dissimulen molt bé; que aconsegueixen èxits. Segur que en coneixeu algun d'aquests. Als fills no els hi dius, perquè prefereixes que es quedin amb el tòpic.
A part de conèixer algú que respondria a aquest patró, probablement heu tingut l'ocasió de treballar-hi junts, de patir-lo. Oi que és dur? Si a més té la gràcia d'enredar tothom, arribes a sentir ràbia, però el pitjor de tot és que et titllin de gandul com ell, encara que no t'hi consideris.
Em ve a la memòria els treballs de grup que fèiem a l'escola. Sempre hi havia aquell company o companya a qui acabaves perdonant la vida perquè et sortia millor prescindir d'ell que haver-lo d'aguantar, encara que al final li donaves la nota. Reconec que jo era d'aquells que preferia fer tota la feina, encara que la signéssim tots, i no haver de patir per si el treball s'acabava a temps o no.
Doncs, de ganduls... encara n'hi ha, i no es queden pas a casa, sinó que t'hi entrebanques i comparteixes èxits i fracassos. L'experiència o l'edat no m'han servit per passar d'ells, sinó que continuo patint i emprenyant-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada