Mentre el president resava a Washington la borsa espanyola s'enfonsava. Zapatero no ho té fàcil i avui li tocava ser amb Obama, no li podia fer un lleig. Encara hi ha qui recorda la vegada que no es va aixecar mentre passava la bandera americana. A més, la rivalitat amb Aznar també el fa competir a veure qui és més amic del president dels EUA. Zapatero ho té malament perquè, tal com va dir Aznar, parlant del president Bush "she's my friend". Es clar que llavors Aznar encara estava al nivell preliminar d'anglès.
Aquesta tarda-vespre parlàvem del descrèdit dels polítics, un descrèdit guanyat a pols. Pels propis polítics amb la col·laboració dels mitjans de comunicació. Parlàvem de pedagogia, de dir les coses pel seu nom i ser transparents. No és fàcil, perquè a vegades impera la prudència per no comprometre l'èxit, però sovint es confon amb la voluntat d'amagar les coses.
I parlava del llibre a escriure quan passi tot. No sé si ha de ser un llibre, però si un recull d'anècdotes, no necessàriament divertides, però reals. Però la ment no estava quieta, sinó que es trobava en moviment, imaginant, projectant. Precisament això és el més interessant i una mostra de la riquesa de l'home viu, interactiu.
Hem de ser crítics i exigir responsabilitat i saber fer, però no ens podem deixar portar per la superficialitat ni creure'ns tot el que ens volen vendre, per interessos determinats. Des de dins hem de treballar per explicar-ho tot i no amagar res a ningú, perquè tothom qui vulgui s'adoni què hi ha al darrere.
Aquesta tarda-vespre parlàvem del descrèdit dels polítics, un descrèdit guanyat a pols. Pels propis polítics amb la col·laboració dels mitjans de comunicació. Parlàvem de pedagogia, de dir les coses pel seu nom i ser transparents. No és fàcil, perquè a vegades impera la prudència per no comprometre l'èxit, però sovint es confon amb la voluntat d'amagar les coses.
I parlava del llibre a escriure quan passi tot. No sé si ha de ser un llibre, però si un recull d'anècdotes, no necessàriament divertides, però reals. Però la ment no estava quieta, sinó que es trobava en moviment, imaginant, projectant. Precisament això és el més interessant i una mostra de la riquesa de l'home viu, interactiu.
Hem de ser crítics i exigir responsabilitat i saber fer, però no ens podem deixar portar per la superficialitat ni creure'ns tot el que ens volen vendre, per interessos determinats. Des de dins hem de treballar per explicar-ho tot i no amagar res a ningú, perquè tothom qui vulgui s'adoni què hi ha al darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada