L'esca del pecat

No acostumo a fer profecies ni pretendre endevinar el futur ni crec en la predeterminació. El futur el construïm nosaltres i en som completament responsables, no únicament responsables. Malgrat tot cada vegada tinc més clar que les persones abnegades i disposades a donar a canvi de res, seran més necessàries perquè n'hi haurà menys. Estem construint una societat que castiga el que treballa i premia el gandul. No sé si és un canvi de valors, una pèrdua de valors o simplement la degradació de la col·lectivitat.
Quan parles de l'escola, de les relacions entre els alumnes i professors, i d'aquests amb els pares, t'expliquen les dificultats creixents per aconseguir harmonia, per aprofitar el temps, per evitar el fracàs escolar, i els llestos són mal vistos i els rucs els líders del grup. Si parles d'entitats et comenten que cada vegada és més difícil trobar gent disposada a dedicar unes hores al grup. Si ens fixem en el món de la política, veus que els partits els costa trobar persones vàlides per liderar projectes, que renunciïn a part de la seva vida professional i familiar per dedicar-ho al partit, a la política, i potser sobren aquells que només busquen aprofitar-se'n. I així podríem anar continuant.
Les coses no surten soles, es necessita treball, hores de dedicació, esforç, i sovint cal prendre decisions, prioritzar... i això comporta riscos, equivocacions, i immediatament crítica, no sempre constructiva. També manipulació, interessos personals, deliris, afany de lucre, de poder, de nom...
No és estrany doncs que hi hagi qui visqui de riure's dels altres, d'insultar, de calumniar, de manipular la innocència sacrificant el que arrisca, tot això des de la impunitat, al darrera de la tanca, protegit per l'anonimat, o pel morbo de la massa que desitja que tornin a alliberar Barrabàs perquè pengin al mestre. La vida, en essència, malgrat tot no és tan diferent.