Diu Joan Herrera (ICV) que condicionarà el pacte amb el tripartit si i només si hi ha el compromís que tots els acords de govern es pactin entre els tres, abans de portar-los a terme. Herrera no ho diu perquè sí, sinó que ho diu després d'haver experimentat com ERC i PSC passaven olímpicament d'ICV a l'hora d'aprovar, amb el suport de CIU, la nova llei d'educació, o tot l'enrenou amb la llei de successions. Però també parla de pacte perquè sap que el seu partit és l'única opció que té, a no ser que prefereixi estar a l'oposició.
Tot i que a Catalunya hi ha més diversitat de partits que a la resta d'Espanya, excepte Galícia o el País Basc, en el fons viu sota l'ombra del bipartidisme, amb uns partits petits que poden fer decantar la balança. En les darreres legislatures la balança ha caigut del costat del PSC gràcies al pacte del tripartit. Aquests partits petits, doncs, s'aguanten gràcies a les matemàtiques i a l'única cosa que poden aspirar és que amb els pactes puguin incloure algun element del seu plantejament polític. Els dos grans partits firmarien a l'acte el bipartidisme per les conseqüències del pacte. Tot i que un equilibri de forces pot portar la sort del cara o creu, com a mínim quan és cara hi ha quatre anys de tranquil·litat, cosa que no passa amb pactes post electorals.
Si bé té sentit la petició d'Herrera, si es portés a terme donaria la raó a qui diu que el pacte post electoral en contra d'un partit guanyador, com és el cas actual, fa que qui tingui l'última paraula sigui el partit que menys representació ha obtingut.
La meva opinió és que els dos extrems són erronis i que ni el pacte a tres és antidemocràtic o antinatural, com algú ha dit, ni ho ha d'abarcar tot. Entenc que un pacte a tres, o a dos, s'ha d'escriure bé i determinar clarament l'abast, però tot el que quedi al marge ha de dependre tan sols de la voluntat de l'acord. D'aquesta manera evitem l'estancament o la necessitat de revisar el pacte constantment.
Si ampliem l'abast d'aquest criteri i ho portem fins als polítics de manera individual, els membres d'un partit haurien d'actuar d'acord amb els principis programàtics i els objectius del Partit, però no se'ls hauria d'obligar a assentir en tot allò que quedés fora. Pot semblar estrany, però si els membres d'un partit polític no votessin sempre el mateix, probablement la política engrescaria, i al meu entendre tindria més sentit.
Tot i que a Catalunya hi ha més diversitat de partits que a la resta d'Espanya, excepte Galícia o el País Basc, en el fons viu sota l'ombra del bipartidisme, amb uns partits petits que poden fer decantar la balança. En les darreres legislatures la balança ha caigut del costat del PSC gràcies al pacte del tripartit. Aquests partits petits, doncs, s'aguanten gràcies a les matemàtiques i a l'única cosa que poden aspirar és que amb els pactes puguin incloure algun element del seu plantejament polític. Els dos grans partits firmarien a l'acte el bipartidisme per les conseqüències del pacte. Tot i que un equilibri de forces pot portar la sort del cara o creu, com a mínim quan és cara hi ha quatre anys de tranquil·litat, cosa que no passa amb pactes post electorals.
Si bé té sentit la petició d'Herrera, si es portés a terme donaria la raó a qui diu que el pacte post electoral en contra d'un partit guanyador, com és el cas actual, fa que qui tingui l'última paraula sigui el partit que menys representació ha obtingut.
La meva opinió és que els dos extrems són erronis i que ni el pacte a tres és antidemocràtic o antinatural, com algú ha dit, ni ho ha d'abarcar tot. Entenc que un pacte a tres, o a dos, s'ha d'escriure bé i determinar clarament l'abast, però tot el que quedi al marge ha de dependre tan sols de la voluntat de l'acord. D'aquesta manera evitem l'estancament o la necessitat de revisar el pacte constantment.
Si ampliem l'abast d'aquest criteri i ho portem fins als polítics de manera individual, els membres d'un partit haurien d'actuar d'acord amb els principis programàtics i els objectius del Partit, però no se'ls hauria d'obligar a assentir en tot allò que quedés fora. Pot semblar estrany, però si els membres d'un partit polític no votessin sempre el mateix, probablement la política engrescaria, i al meu entendre tindria més sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada