divendres, 28 d’agost del 2009

Un partit agònic

Estic mirant el partit del Barça i el meu fill em renya perquè només faig que dir que a l'equip li falta l'Eto'o i que el suec no juga bé, que no hi va a les jugades. Jo no dic que no sigui bo, perquè si no ho fos no l'haurien contractat, però no sé si és el jugador que li convenia al Barça. No trobeu que falta algú que animi el joc? l'Eto'o potser?
Ah! també juga el que serà el nou jugador del Barça, un d'un nom tot estrany que no em feu escriure, però que no se'l veu massa. En Guardiola diu que és el central, crec, que li falta al Barça. Jo li he preguntat a l'Ignasi si sabia a qui li trauria la titularitat, però no ho sabem. I aquest nou jugador és bo? està nerviós?
Com podeu veure no hi entenc massa, per no dir gens, però quan jo opino sobre un jugador o un altre no ho puc fer per la seva qualitat futbolística, perquè no en sé, sinó més aviat pel paper psicològic, el poder d'engrescar els companys, de trencar amb l'avorriment del partit. Perquè sempre he pensat que jugar bé quan tot surt rodó i estàs guanyant, ho sap fer molta gent, però fer-ho quan les coses no surten, la pilota no entra i els adversaris es fan forts al darrera, té molt mèrit i no tothom ho aconsegueix fer.
No esperaré a saber el resultat del partit, però avui m'he avorrit molt. I ara, amb l'afegit, es fa massa llarg. Confio que guanyi el Barça, perquè el seu adversari fins ara no ha fet mèrits, en tot cas ha aconseguit que el Barça no fos capaç, fins ara, d'entrar la pilota a la porteria.