Aquest dies és matèria de conversa i notícia als diaris tot un conjunt d'acusacions entre PP i PSOE arran de la denúncia dels primers de ser espiats pels segons. Si no es tractés d'una estratègia política, a hores d'ara haurien d'estar parlant d'altres temes a l'espera del que pogués dir la Justícia, però podríem dir que el resultat és el que menys els interessa, sinó que l'objectiu és omplir pàgines i pàgines de diaris amb insults i desprestigiant el contrari, amb la qual cosa no fan cap favor a la política en general ni a les persones que honestament es dediquen a la política, que són la majoria.
De totes maneres hi ha una decisió del govern estatal que ha despertat força rebuig. Em refereixo als 420 euros mensuals per a les persones a qui se'ls hi acabi la prestació de l'atur. Atenció, però, que cal fixar-se amb la lletra menuda per no emportar-se una desil·lusió, com ja ha passat a força gent.
Sembla ser que només hi tindran dret aquelles persones a qui se'ls acabi la prestació de l'atur a partir d'aquest mes d'agost i que la família no tingui ingressos superiors al 75% del salari mínim (SMI). Això durant sis mesos, amb la possibilitat de pròrrogues si el nivell d'atur es manté per sobre del 17%. Però això no s'ha explicat bé, i ha provocat molts disgustos.
El govern del PSOE és especialista en explicar-se malament i una decisió com aquesta, que ja d'entrada es pot discutir si és la millor mesura possible, només falta que es digui malament. El gran problema d'avui és el nivell d'atur i per tant la reducció d'ingressos familiars, que s'agreuja quan afecta a la parella i sobretot quan la prestació s'acaba. Però què passa amb els aturats a qui se'ls va acabar la prestació el mes passat? És el mateix per als aturats amb més o menys fills? per als que són propietaris o llogaters de l'habitatge?
És lògic que l'oposició digui que ells ho farien més bé. Això ha passat i passarà sempre; el problema és que sempre ens quedem amb la frase que ho farien millor, però aquesta millora no la veiem mai.
Podem anar tapant forats, amb més o menys gràcia, però cal tocar de peus a terra i aplicar polítiques econòmiques globals, i procurar que les nostres empreses siguin diversificades i en camps que aporten valor afegit.
Quant a l'ajuda social, aquesta és necessària, i els ajuntaments en tenen o en tenim el cul pelat, però necessitem més aportacions econòmiques de l'Estat, perquè la lluita contra l'exclusió social es fa des del costat de la gent, coneixent la realitat i sortint de la generalització simple, aplicant els mateixos criteris, però tenint en compte la diversitat.
De totes maneres hi ha una decisió del govern estatal que ha despertat força rebuig. Em refereixo als 420 euros mensuals per a les persones a qui se'ls hi acabi la prestació de l'atur. Atenció, però, que cal fixar-se amb la lletra menuda per no emportar-se una desil·lusió, com ja ha passat a força gent.
Sembla ser que només hi tindran dret aquelles persones a qui se'ls acabi la prestació de l'atur a partir d'aquest mes d'agost i que la família no tingui ingressos superiors al 75% del salari mínim (SMI). Això durant sis mesos, amb la possibilitat de pròrrogues si el nivell d'atur es manté per sobre del 17%. Però això no s'ha explicat bé, i ha provocat molts disgustos.
El govern del PSOE és especialista en explicar-se malament i una decisió com aquesta, que ja d'entrada es pot discutir si és la millor mesura possible, només falta que es digui malament. El gran problema d'avui és el nivell d'atur i per tant la reducció d'ingressos familiars, que s'agreuja quan afecta a la parella i sobretot quan la prestació s'acaba. Però què passa amb els aturats a qui se'ls va acabar la prestació el mes passat? És el mateix per als aturats amb més o menys fills? per als que són propietaris o llogaters de l'habitatge?
És lògic que l'oposició digui que ells ho farien més bé. Això ha passat i passarà sempre; el problema és que sempre ens quedem amb la frase que ho farien millor, però aquesta millora no la veiem mai.
Podem anar tapant forats, amb més o menys gràcia, però cal tocar de peus a terra i aplicar polítiques econòmiques globals, i procurar que les nostres empreses siguin diversificades i en camps que aporten valor afegit.
Quant a l'ajuda social, aquesta és necessària, i els ajuntaments en tenen o en tenim el cul pelat, però necessitem més aportacions econòmiques de l'Estat, perquè la lluita contra l'exclusió social es fa des del costat de la gent, coneixent la realitat i sortint de la generalització simple, aplicant els mateixos criteris, però tenint en compte la diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada