Aquests dies que tinc el pare a casa, estic fent uns forats a la meva agenda per passejar per la vila, ensenyant-li tot allò que tenim i que sovint oblidem, perquè passem massa de pressa. D'alguna manera serveix per mirar i gaudir de tot allò que tenim.
Avui hem sortit del Rial Sa Clavella i hem enfilat la baixada de Sant Rafel, i hem continuat pel carrer de Sant Pere. El primer objectiu era l'horta de Can Quintana.
No sé si fa molt que no hi heu anat; si és així us convido a passejar-vos-hi, ja que tal com ha quedat després de les obres d'adequació d'un espai de lleure, fa goig de caminar-hi. Avui ens fixàvem amb els garrofers; n'hi havia de carregats de garrofes. Quan els veig recordo com a casa em comentaven que en temps de guerra anaven perseguits. També quan veig coloms penso, a més d'en Benet Maimí, amb el meu oncle Joan que ens comentava que en temps de guerra es menjaven les cries.
Després de la passejada per l'horta de Can Quintana hem entrat al cementiri per la part del tanatori. Hem contemplat les diferents escultures i ens hem aturat davant l'obra de Josep Llimona, l'escultura que en el curt de l'Agustí Espriu s'escola sang. Caldria fer-hi una neteja a fons, que li permeti lluir tot el seu esplendor.
Caminant cap a la sortida del cementiri, s'obra una porta al mar (avui sense cap cotxe aparcat al davant) que no té preu.
Després de gaudir de les vista des de la plaça de Salvador Espriu, hem baixat pel camí de la Pietat, on en aquests moments els xiprers sembla que pateixen l'estretor dels escorcés, però que l'any vinent quedarà solucionat.
L'arribada a la Riera del bisbe Pol ens ha fet adonar que estem en plena campanya d'estiu, amb les terrasses plenes de gent tot tractant d'alleugerir la sensació de xafogor que aquests dies estem patint.
Avui hem sortit del Rial Sa Clavella i hem enfilat la baixada de Sant Rafel, i hem continuat pel carrer de Sant Pere. El primer objectiu era l'horta de Can Quintana.
No sé si fa molt que no hi heu anat; si és així us convido a passejar-vos-hi, ja que tal com ha quedat després de les obres d'adequació d'un espai de lleure, fa goig de caminar-hi. Avui ens fixàvem amb els garrofers; n'hi havia de carregats de garrofes. Quan els veig recordo com a casa em comentaven que en temps de guerra anaven perseguits. També quan veig coloms penso, a més d'en Benet Maimí, amb el meu oncle Joan que ens comentava que en temps de guerra es menjaven les cries.
Després de la passejada per l'horta de Can Quintana hem entrat al cementiri per la part del tanatori. Hem contemplat les diferents escultures i ens hem aturat davant l'obra de Josep Llimona, l'escultura que en el curt de l'Agustí Espriu s'escola sang. Caldria fer-hi una neteja a fons, que li permeti lluir tot el seu esplendor.
Caminant cap a la sortida del cementiri, s'obra una porta al mar (avui sense cap cotxe aparcat al davant) que no té preu.
Després de gaudir de les vista des de la plaça de Salvador Espriu, hem baixat pel camí de la Pietat, on en aquests moments els xiprers sembla que pateixen l'estretor dels escorcés, però que l'any vinent quedarà solucionat.
L'arribada a la Riera del bisbe Pol ens ha fet adonar que estem en plena campanya d'estiu, amb les terrasses plenes de gent tot tractant d'alleugerir la sensació de xafogor que aquests dies estem patint.
1 comentari:
Home, m’alegro de que hagueu pogut gaudir del meravellós paisatge sense cap cotxe. Anem prosperant.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada