La satisfacció de la feina feta

Aquesta tarda, tot d'una, he decidit que estava content i que ho havia de comunicar. A vegades penso que si poses el nivell d'exigència gaire amunt, pots acabar essent una persona amargada, a qui li falta alegria per compartir. Sempre he donat importància a la capacitat d'autoexigència que t'ajudi a superar obstacles i aconseguir els objectius traçats per difícils que puguin ser. Com en totes les coses no es pot arribar al límit, i en aquest cas pots acabar sentint-te insatisfet permanentment, i això no és bo.
Aquesta tarda, mentre signava una proposta de despesa i un informe per a un projecte de tractament de la documentació administrativa, m'he dit que acabava d'aconseguir un objectiu que ha resultat molt feixuc, però que amb obstinació i complicitats hauré aconseguit.
Moltes persones d'Arenys coneixen, encara que menys del que es pensen, la situació de desmanec i desordre que pateix l'Arxiu municipal fins al punt de no poder trobar segons quins expedients... jo tenia uns quants objectius pels quals volia entrar a l'administració i que es resumien en un millor servei a la ciutadania. Això que passa per millorar l'atenció, ampliar els horaris, simplificar els tràmits... això no s'aconsegueix de cop, sinó de mica en mica, i això és el que estic fent, amb la creació de l'Oficina d'Atenció Ciutadana o amb l'organització de l'arxiu, entre altres.
És per això que aquesta tarda, m'he adonat que el proper u de juliol serà una data important i un referent en el meu treball, ja que s'iniciarà el procés d'informatització de l'arxiu administratiu, al seu nou espai, que ha resultat de la transformació dels baixos de l'Ajuntament, que quan els vaig veure per primera vegada em varen deprimir. Han estat dos anys, però ha valgut la pena, i ara la feina continua.