Comencem el mes de juny amb unes eleccions al Parlament europeu que, malgrat el veiem molt lluny, cada vegada les seves decisions ens afecten més. Em comentaven que en aquests moments un 80% de les lleis que regulen la nostra vida s’aproven més enllà de les nostres fronteres. Ja no és un mirar a Madrid sinó a Estrasburg. No sé si les xifres són aquestes, però el que és ben cert és que no podem viure al marge ni renunciar a implicar-nos-hi, ja que les decisions que allà es prenen tenen repercussió en la nostra vida.
Els partits polítics i els seus dirigents tampoc ens ho posen gaire fàcil. Al marge de tot el rebombori que es crea al voltant de fraus i corrupcions que, tot i afectar una petita mostra de polítics corruptes, aconsegueix que la taca s’escampi i tothom en surti malparat, en aquesta campanya electoral per a les eleccions europees, l’esforç propagandístic no ha tingut res a veure amb el que ens tenen acostumats.
Per una banda és bo que s’estalviï despesa inútil o exagerada, però les conclusions a què arriba la ciutadania és que ni els mateixos partits polítics s’acaben de creure això d’Europa. En primer lloc perquè les persones designades són, normalment, de segon o tercer nivell (no pas personal, sinó políticament parlant). A més, no es confia en la resposta ciutadana i per això no es veu la necessitat de colgar-nos de cartells i pancartes.
No sé si hi ha política de primera i de segona, però el cert és que he pogut comprovar que hi ha polítics de primera fila, accessibles per tothom, i d’altres que estan força lluny i que no tenen el contacte diari de la població. També he pogut comprovar que la política mou passions i que no sempre es tracta d’opinions contrastades ni de crítica més o menys contundent, sinó que hi ha qui fa de la política el cavall de batalla de la seva ignorància i mala educació. Això ho pateix la persona accessible, transparent i oberta, no pas la que es troba molts quilòmetres lluny.
Hem iniciat el mes de juny, també, a la meitat d’un procés participatiu que pretén acostumar els arenyencs i arenyenques a implicar-se a la societat on viu, a la comunitat de veïns, aportant les seves propostes i suggeriments, per millorar l’espai públic que compartim. Hi ha moltes maneres de fer conèixer la nostra opinió, però no sempre elegim la millor. Massa sovint ens dediquem a criticar el que fan els altres, sense arguments ni, sobretot, propostes alternatives viables. No sempre tenim l’ocasió que ens escoltin, i en política, gràcies a viure en un sistema democràtic, cada x temps tenim l’oportunitat d’escollir les persones que volem que dirigeixin el govern municipal, el nacional, l’estatal, i ara l’europeu.
N’hi ha que creiem que amb aquestes oportunitats no en tenim prou; que no ens resignem a elegir els nostres candidats cada quan toca, sinó que volem seguir de prop la seva gestió i participar en la presa de decisions sobre les millores a realitzar en el nostre poble o ciutat.
Perquè creiem en aquest dret i volem que es faci extensible, reivindiquem des de fora la necessitat d’escoltar-nos i, des de dins, la voluntat d’escoltar, discutir i argumentar les decisions.
Probablement som d’aquelles persones que no acabem d’entendre què s’està fent des de Brussel·les o del Parlament europeu; persones que tampoc sabem quina tasca fan els nostres diputats a les Corts de Madrid o al Parlament de Catalunya, tret de les imatges que de tant en tant rebem al nostre televisor; persones que no sabem què s’està coent a l’Ajuntament de la nostra vila, si no és el que la ràdio municipal ens retransmet el quart dimecres de cada mes. Com a vilatans i vilatanes hem d’exigir conèixer les interioritats de l’administració local que s’encarrega de regular i decidir sobre els nostres impostos i taxes, i és just que la transparència exigida vagi acompanyada de la nostra participació i implicació personal.
Difícilment entendrem Estrasburg, Madrid o Barcelona, sinó som capaços de saber i conèixer què està passant al nostre Ajuntament. Aquest interès ha de ser compartit i ha de ser fruit d’una autoexigència reivindicativa.
Comencem un mes de juny, tocat per la crisi econòmica que afecta moltes famílies i que condiciona el present i futur de la nostra economia, i de la nostra societat. Només podrem afrontar-ho si som capaços de valorar allò que tenim i treballar tots plegats perquè ningú quedi al marge. El nostre vot no és inútil, però en canvi la nostra indiferència ens pot perdre. Siguem valents i comprometem-nos, si més no per tenir arguments per no acceptar el que ens proposen, i formar part de ple dret d’aquesta societat que entre tots hem de construir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada