Una vegada més un accident aeri ens deixa a tots amb la por al cos, sobretot en aquestes dates que hi ha força gent que prepara vacances, i pensa agafar algun vol, o bé té amics i coneguts que tenen previst volar aviat.
Recordo que la vegada que vaig anar a Rússia, el nostre viatge va venir precedit per un accident aeri d'una companyia russa. A més, a l'aeroport de Moscou hi havia totes les sales i passadissos amb gent estirada i dormint, i per a més inri, abans de tancar les portes de l'avió de tornada, ens varen entrar un tub d'un diàmetre considerable i ens varen injectar aire (?).
Per aquell temps es parlava que el país no tenia diners per fer un correcte manteniment dels avions, i estalviaven tant com podien... No m'ha fet mai por volar, però tot plegat em feia respecte.
L'accident d'avui hauria causat la mort de 228 persones. En aquests moments es desconeixen les causes, però fins i tot s'ignora on ha pogut anar a parar l'avió, perquè ha desaparegut dels radars sense deixar rastre.
Davant de notícies com aquesta no puc evitar de pensar sobre la fragilitat humana i el fet que pengem d'un fil, i que en un moment, en un instant podem deixar d'existir, i tot allò que hem anat col·leccionant: amics, records, sentiments... s'acaben de cop.
Això ho contraposo a la nostra inèrcia per aferrar-nos a tot i la convicció que la mort queda molt lluny, que és cosa de les persones grans i dels altres. Per aquestes 228 persones, tot fa pensar que la vida s'ha acabat, i els seus amics i familiars no hauran tingut temps d'acomiadar-se i passaran a ser un record del passat. En aquests moments són aquestes les persones que necessiten més del nostre suport i estima. Podem fer-hi alguna cosa? Segur que se'ns pot acudir...
Recordo que la vegada que vaig anar a Rússia, el nostre viatge va venir precedit per un accident aeri d'una companyia russa. A més, a l'aeroport de Moscou hi havia totes les sales i passadissos amb gent estirada i dormint, i per a més inri, abans de tancar les portes de l'avió de tornada, ens varen entrar un tub d'un diàmetre considerable i ens varen injectar aire (?).
Per aquell temps es parlava que el país no tenia diners per fer un correcte manteniment dels avions, i estalviaven tant com podien... No m'ha fet mai por volar, però tot plegat em feia respecte.
L'accident d'avui hauria causat la mort de 228 persones. En aquests moments es desconeixen les causes, però fins i tot s'ignora on ha pogut anar a parar l'avió, perquè ha desaparegut dels radars sense deixar rastre.
Davant de notícies com aquesta no puc evitar de pensar sobre la fragilitat humana i el fet que pengem d'un fil, i que en un moment, en un instant podem deixar d'existir, i tot allò que hem anat col·leccionant: amics, records, sentiments... s'acaben de cop.
Això ho contraposo a la nostra inèrcia per aferrar-nos a tot i la convicció que la mort queda molt lluny, que és cosa de les persones grans i dels altres. Per aquestes 228 persones, tot fa pensar que la vida s'ha acabat, i els seus amics i familiars no hauran tingut temps d'acomiadar-se i passaran a ser un record del passat. En aquests moments són aquestes les persones que necessiten més del nostre suport i estima. Podem fer-hi alguna cosa? Segur que se'ns pot acudir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada