Avui m'he barallat amb l'ordinador i... com m'acostuma a passar, m'ha guanyat per k.o. Com a molt el que puc desitjar és que no quedi pitjor del que estava, però sempre tinc la impressió que encara hi he perdut.
És ben bé que tenim unes eines que tenen més poder del que nosaltres sabem o podem controlar i dirigir. Ja no em refereixo a treure'n rendiment, perquè aquí ja fa temps que hi vaig arribar, però el que preocupa és que no siguis capaç de solucionar els petits problemes que se't presenten de seguretat, protecció, salvaguarda...
Normalment s'organitzen cursos de formació en aplicacions, les més usuals són els tractaments de textos, els de càlcul i les bases de dades, però el que caldria també seria uns cursos de manteniment, encara que només servissin per aprendre les quatre regles essencials per sortir triomfant dels problemes més usuals i senzills.
L'ordinador avui és gairebé una necessitat i ha de servir d'eina de treball, però no potser que ens hi haguem de barallar com si ens toqués reparar la nevera o la màquina de rentar plats. Quan el problema és greu ja avisarem a la casa que en fa el manteniment. Doncs en qüestió d'ordinadors hauria de ser el mateix.
Sortosament no he perdut cap document important i la feina que m'havia preparat per fer aquests dies de vacances està intacta i ja he pogut donar-li una bona empenta. Una feina que és important poder-la fer amb força hores per endavant per no haver-la de començar i anar deixant per altres temes més urgents o que es presenten.
El cas és que no m'he assabentat de cap notícia del món, i he pensat que el millor era deixar la lectura a Internet per a després del post d'avui. La música de Vivaldi, Schubert, Wagner i també Verdi, m'ha acompanyat en aquest viatge pel món virtual, i creieu-me que és una manera de recuperar tranquil·litat i oblidar-te dels problemes de la feina, encara que sigui per una tarda.
Si que he recordat l'aniversari d'un trist comiat a una persona entranyable que no va poder superar el dolor intens que va patir i que entre tots no vam ser capaços de calmar. El cementeri de Sinera es va omplir d'amics i familiars que li dèiem el darrer adéu, però li fèiem saber que no l'oblidaríem. Avui ja fa un any i els que l'estimaren el recorden ben viu. Et recordem Marc!
És ben bé que tenim unes eines que tenen més poder del que nosaltres sabem o podem controlar i dirigir. Ja no em refereixo a treure'n rendiment, perquè aquí ja fa temps que hi vaig arribar, però el que preocupa és que no siguis capaç de solucionar els petits problemes que se't presenten de seguretat, protecció, salvaguarda...
Normalment s'organitzen cursos de formació en aplicacions, les més usuals són els tractaments de textos, els de càlcul i les bases de dades, però el que caldria també seria uns cursos de manteniment, encara que només servissin per aprendre les quatre regles essencials per sortir triomfant dels problemes més usuals i senzills.
L'ordinador avui és gairebé una necessitat i ha de servir d'eina de treball, però no potser que ens hi haguem de barallar com si ens toqués reparar la nevera o la màquina de rentar plats. Quan el problema és greu ja avisarem a la casa que en fa el manteniment. Doncs en qüestió d'ordinadors hauria de ser el mateix.
Sortosament no he perdut cap document important i la feina que m'havia preparat per fer aquests dies de vacances està intacta i ja he pogut donar-li una bona empenta. Una feina que és important poder-la fer amb força hores per endavant per no haver-la de començar i anar deixant per altres temes més urgents o que es presenten.
El cas és que no m'he assabentat de cap notícia del món, i he pensat que el millor era deixar la lectura a Internet per a després del post d'avui. La música de Vivaldi, Schubert, Wagner i també Verdi, m'ha acompanyat en aquest viatge pel món virtual, i creieu-me que és una manera de recuperar tranquil·litat i oblidar-te dels problemes de la feina, encara que sigui per una tarda.
Si que he recordat l'aniversari d'un trist comiat a una persona entranyable que no va poder superar el dolor intens que va patir i que entre tots no vam ser capaços de calmar. El cementeri de Sinera es va omplir d'amics i familiars que li dèiem el darrer adéu, però li fèiem saber que no l'oblidaríem. Avui ja fa un any i els que l'estimaren el recorden ben viu. Et recordem Marc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada