Ja sé que des de la distància és molt complicat jutjar les decisions que prenen els polítics, en un entorn ben diferent del nostre, amb una història que no té res a veure amb la nostra, amb una situació econòmica i social que amb prou feina podem imaginar. Malgrat tot, però, em costa d'entendre el que està passant a Amèrica del Sud, amb uns polítics populars o populistes, que pretenen perpetuar-se al poder, aprofitant l'avinentesa i no els mecanismes propis de la democràcia que diuen defensar.
Avui llegia l'anunci de la vaga de fam del president bolivià Evo Morales, perquè no li deixen canviar la llei que li permeti repetir al capdavant de la república. És una manera inusual de pressionar la societat i els polítics, ben diferent de la tàctica emprada per Hugo Chávez a Veneçuela.
Em costa discernir si es tracta d'un excés d'orgull, que el fa pensar que només ell pot salvar la pàtria, o bé que l'alternativa és prou dolenta com per evitar-la, encara que sigui iniciant una vaga de fam.
En un d'aquests fòrums d'Internet llegia la recomanació de fer el mateix el tripartit per aconseguir el finançament de Madrid. No sé si seria una tàctica a seguir, però em temo que no sortiria bé, sobretot després de la formació del nou govern on tot fa pensar que s'enrocaran encara més, si més no això es desprèn de les primeres declaracions dels nous i noves ministres.
Veurem en què acaba la vaga de fam del president Morales, però el que queda clar és que la seva república no passa per bons moments, on moltes de les persones que el varen votar, encara no han pogut veure'n resultats. No seré jo qui jutgi l'actitud d'Evo Morales, però jo veuria millor que es dediqués a solucionar els problemes dels seus ciutadans, que es voltés de persones que combreguin amb la seva manera de pensar i fer, i no es preocupés tant del seu futur polític. S'equivoca qui no busca la política per servir, sinó que ho fa per servir-se'n. La història ens dirà si Evo Morales ha escollit el camí encertat, perquè ell passarà, però la seva feina hauria de continuar.
Avui llegia l'anunci de la vaga de fam del president bolivià Evo Morales, perquè no li deixen canviar la llei que li permeti repetir al capdavant de la república. És una manera inusual de pressionar la societat i els polítics, ben diferent de la tàctica emprada per Hugo Chávez a Veneçuela.
Em costa discernir si es tracta d'un excés d'orgull, que el fa pensar que només ell pot salvar la pàtria, o bé que l'alternativa és prou dolenta com per evitar-la, encara que sigui iniciant una vaga de fam.
En un d'aquests fòrums d'Internet llegia la recomanació de fer el mateix el tripartit per aconseguir el finançament de Madrid. No sé si seria una tàctica a seguir, però em temo que no sortiria bé, sobretot després de la formació del nou govern on tot fa pensar que s'enrocaran encara més, si més no això es desprèn de les primeres declaracions dels nous i noves ministres.
Veurem en què acaba la vaga de fam del president Morales, però el que queda clar és que la seva república no passa per bons moments, on moltes de les persones que el varen votar, encara no han pogut veure'n resultats. No seré jo qui jutgi l'actitud d'Evo Morales, però jo veuria millor que es dediqués a solucionar els problemes dels seus ciutadans, que es voltés de persones que combreguin amb la seva manera de pensar i fer, i no es preocupés tant del seu futur polític. S'equivoca qui no busca la política per servir, sinó que ho fa per servir-se'n. La història ens dirà si Evo Morales ha escollit el camí encertat, perquè ell passarà, però la seva feina hauria de continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada