Ens ha arribat la pluja; ja no ens recordàvem de com era. De fet a casa nostra ja passa; quan se les agafa per ploure sembla que no s'hagi d'acabar mai, però quan para... li costa tornar.
Avui ha plovisquejat a mitja tarda, però ens ha permès dur a terme la conferència a càrrec de l'Enric Sierra, als Vespres digitals de la Biblioplatja.
L'Enric tornava de vacances, i no ho podia dissimular: està negre com un corb. La tarda d'avui, amb molts núvols, no tenia res a veure amb la primera tarda, quan va venir en Jordi Marín, a primers de mes, que ens decantàvem perquè no ens toqués de ple el sol.
Devíem ser una trentena de persones, algunes d'elles han vingut en les xerrades anteriors, d'altres eren “fans” de l'Enric.
L'Enric ens ha parlat dels nous periodistes, i de la nova professió. Ha insistit en la seva idea de la participació dels lectors per convertir-se en periodistes en potència, col·laboradors dels mitjans de comunicació. Ha parlat de com ha evolucionat la feina de periodista i s'ha lamentat de l'endarreriment i poc realisme de les facultats de periodisme.
Ha parlat de periodisme a seques, que engloba el tradicional, en paper, i el virtual, per Internet, i ha donat exemples prou il·lustratius dels seus arguments. Ha estat una xerrada amena – l'Enric és parlador – i al final la gent ha pogut fer preguntes i comentaris.
T'adones, a cada sessió, que hi ha gent que aprèn i se'n va a casa amb un coneixement nou. Això, que pots percebre, és un gran estímul per continuar treballant, i et fa reflexionar i pensar que podries fer més encara.
No era qüestió de buscar conclusions, però podríem dir que en les darreres paraules de l'Enric, estaríem pensant en una reducció dels tiratges de la premsa escrita, que s'especialitzaria més en les cròniques i valoracions de les notícies, i en les previsions, de caire més científic, per deixar més protagonisme a Internet, en el camp de la notícia, la notícia fresca, de darrera hora.
M'he quedat en la necessitat de treballar més en la cohesió digital, potenciant més l'entrada de més gent al món digital, per no provocar la creació dels analfabets digitals.
Després ha vingut la pluja, just quan a casa ens plantejàvem de sortir a fer el vol. Espectacularitat de llamps i trons, però tot fa pensar que de pluja no cap cosa, i d'estralls, afortunadament, tampoc.
Avui ha plovisquejat a mitja tarda, però ens ha permès dur a terme la conferència a càrrec de l'Enric Sierra, als Vespres digitals de la Biblioplatja.
L'Enric tornava de vacances, i no ho podia dissimular: està negre com un corb. La tarda d'avui, amb molts núvols, no tenia res a veure amb la primera tarda, quan va venir en Jordi Marín, a primers de mes, que ens decantàvem perquè no ens toqués de ple el sol.
Devíem ser una trentena de persones, algunes d'elles han vingut en les xerrades anteriors, d'altres eren “fans” de l'Enric.
L'Enric ens ha parlat dels nous periodistes, i de la nova professió. Ha insistit en la seva idea de la participació dels lectors per convertir-se en periodistes en potència, col·laboradors dels mitjans de comunicació. Ha parlat de com ha evolucionat la feina de periodista i s'ha lamentat de l'endarreriment i poc realisme de les facultats de periodisme.
Ha parlat de periodisme a seques, que engloba el tradicional, en paper, i el virtual, per Internet, i ha donat exemples prou il·lustratius dels seus arguments. Ha estat una xerrada amena – l'Enric és parlador – i al final la gent ha pogut fer preguntes i comentaris.
T'adones, a cada sessió, que hi ha gent que aprèn i se'n va a casa amb un coneixement nou. Això, que pots percebre, és un gran estímul per continuar treballant, i et fa reflexionar i pensar que podries fer més encara.
No era qüestió de buscar conclusions, però podríem dir que en les darreres paraules de l'Enric, estaríem pensant en una reducció dels tiratges de la premsa escrita, que s'especialitzaria més en les cròniques i valoracions de les notícies, i en les previsions, de caire més científic, per deixar més protagonisme a Internet, en el camp de la notícia, la notícia fresca, de darrera hora.
M'he quedat en la necessitat de treballar més en la cohesió digital, potenciant més l'entrada de més gent al món digital, per no provocar la creació dels analfabets digitals.
Després ha vingut la pluja, just quan a casa ens plantejàvem de sortir a fer el vol. Espectacularitat de llamps i trons, però tot fa pensar que de pluja no cap cosa, i d'estralls, afortunadament, tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada