Arran de la bandera de cinc barres del PSC, s'ha dit de tot i he pogut llegir alguns comentaris a Internet. Val la pena ser una mica tafaner i llegir tot allò que es diu, encara que pugui semblar que perds el temps. És bo sobretot per aquells que opinen, perquè d'aquesta manera s'adonen que n'hi ha d'altres que opinen diferent.
En un dels debats hi he vist dues postures; per una banda els que consideren el PSC com si el fet català no els correspongués, arribant a considerar que el president Montilla ho és del govern d'un país que no hi creu, i per l'altra els que menystenen els primers per defensar la senyera i els signes d'identitat del país que volen independent.
No anem bé, i això es demostra amb els escrits. Ho he dit més d'una vegada i no em fa res tornar-hi, perquè si a dins no ens entenem, ens resultarà molt difícil fer-nos entendre pels de fora. Si els de casa no sabem anar junts, poca cosa aconseguirem dels veïns. Mentre remarquem allò que ens diferencia, per sobre d'allò que ens uneix, difícilment aconseguirem anar plegats enlloc.
Tot el que vindrà en els propers mesos, s'haurà d'analitzar amb cautela, ja que la precampanya electoral està en marxa i les afirmacions no són gratuïtes sinó ben intencionades, però això no treu que per sobre de tot lluitem per entendre'ns i deixar-nos de romanços, si no volem anar fraccionant cada vegada més el nostre país, que impossibiliti un front comú per exigir els nostres drets; també el d'autodeterminació.
En un dels debats hi he vist dues postures; per una banda els que consideren el PSC com si el fet català no els correspongués, arribant a considerar que el president Montilla ho és del govern d'un país que no hi creu, i per l'altra els que menystenen els primers per defensar la senyera i els signes d'identitat del país que volen independent.
No anem bé, i això es demostra amb els escrits. Ho he dit més d'una vegada i no em fa res tornar-hi, perquè si a dins no ens entenem, ens resultarà molt difícil fer-nos entendre pels de fora. Si els de casa no sabem anar junts, poca cosa aconseguirem dels veïns. Mentre remarquem allò que ens diferencia, per sobre d'allò que ens uneix, difícilment aconseguirem anar plegats enlloc.
Tot el que vindrà en els propers mesos, s'haurà d'analitzar amb cautela, ja que la precampanya electoral està en marxa i les afirmacions no són gratuïtes sinó ben intencionades, però això no treu que per sobre de tot lluitem per entendre'ns i deixar-nos de romanços, si no volem anar fraccionant cada vegada més el nostre país, que impossibiliti un front comú per exigir els nostres drets; també el d'autodeterminació.
4 comentaris:
Com vol que puguem entendre'ns? Veient que ni tant sols coneixen la bandera del país com pretén que fem confiança al PSOE (psc...)?!?
està bé. Però això d'exigir els nostres drets, inclòs el de l'autodeterminació, millor que li digui als seus, em sembla que no n'hi ha ni un dels que manen que estigui per la feina. I bé, anar junts sempre es pot anar, però depèn de cap a on. Si és quedar-se quiets on som mentre una majoria creu que hem d'anar endavant, més val que la majoria faci drecera i qui vulgui que es quedi a port... sento ser tan poc clar...
Si els del PSC estimeu Catalunya i tot el què representa ho heu de demostrar de debò. Fins ara només heu fet seguidisme de la política madrilenya. Mai heu posa't Catalunya per davant de tot. Inclús pels Jocs Olímpics va haver-hi més inversió a Sevilla que a Barcelona. Si us plau. Se us han acabat els arguments.
Renovar-se o "morir".
Salut.
No dubto de la bona fe de l´autor del bloc. Tanmateix,algun dia els seus fills li demanaran com era possible que al segle XXI,quan la certesa absoluta de que no existeixen federalistes més enllà de l´Ebre és una evidència quasi científica i demostrable empíricament,hi havia catalans fanatitzats en que era la única via possible. Dic fanatitzats,perquè cal ser molt fanàtic de les utopies militar en un partit polític que a Madrid defensa els interessos del PSOE i vota en contra d´allò que el PSC aprova a Catalunya. Deu ser perquè el PSC és un partit que no existeix en la realitat europea.Només cal mirar el web dels socialistes europeus i s´adonaran que és un partit fantasma. I pel que sembla,a més,són un partit d´onanistes que defensen la federació amb un mateix!!I mentrestant,la UE no arrenca a causa dels vells Estats occidentals que no volen cedir la soberania al conjunt d´Europa,i hem de veure a un ZP o un Sarkozy que es passegen pel món posant-se a l´alçada del President dels EEUU,oblidant la dimensió del món i negant-se a ells mateixos que només són comparables a un governador de Ohio...L´Europa de l´Est ja ha fet la seva recomposició.Ara cal a Occident!
Publica un comentari a l'entrada