Avui és d'aquells dies que et baralles amb l'ordinador i no te'n surts, o almenys això és el que em passa a mi. No saps per què, però se t'ha desconfigurat i no endevines a tornar-lo a configurar, i això que encara no he fet el pas al programari lliure.
T'adones que has perdut bona part de la tarda per un carall de problema informàtic, que t'imagines que es tracta d'una tonteria, però... al final ho engegues i penses que potser demà tindré més sort, o si més no ho demanaré a algú que m'hi pugui ajudar.
M'he perdut res? He llegit les cròniques d'ahir, de la manifestació vull dir, i no hi he trobat massa entusiasme. No sé si al llarg del dia s'ha dit alguna cosa més, i en tot cas ho llegiré demà. Hi ha un fet, però, que ahir no en vaig parlar i voldria fer-ho avui. Sortosament no té res a veure amb la manifestació ni amb l'enuig o emprenyamenta dels catalans, sinó que ho situem al nord de la península. Em refereixo a l'assassinat d'un jove guàrdia civil a mans d'ETA, en un luctuós incident en què un altre jove va quedar molt mal ferit.
M'ha agradat que els partits polítics s'hagin posat d'acord d'anar junts a rebutjar l'atemptat. Un fet que no passava des de fa molt temps. No sé si és estratègia política (tot pot ser), però convé que totes les persones que ens considerem demòcrates, denunciem uns fets tan vils i traïdors com el de l'assassinat d'aquest cap de setmana.
T'adones que sovint et preocupes per uns fets banals i no veus que el teu veí acaba de rebre una batzegada que no té remei. És quan aprens a valorar les coses per elles mateixes, no afegint-hi res ni exagerant la nota. La pèrdua més gran és la de la vida, la més gran ofensa és atemptar contra ella. No hi ha res que ho justifiqui, no hi ha excusa que valgui.
T'adones que has perdut bona part de la tarda per un carall de problema informàtic, que t'imagines que es tracta d'una tonteria, però... al final ho engegues i penses que potser demà tindré més sort, o si més no ho demanaré a algú que m'hi pugui ajudar.
M'he perdut res? He llegit les cròniques d'ahir, de la manifestació vull dir, i no hi he trobat massa entusiasme. No sé si al llarg del dia s'ha dit alguna cosa més, i en tot cas ho llegiré demà. Hi ha un fet, però, que ahir no en vaig parlar i voldria fer-ho avui. Sortosament no té res a veure amb la manifestació ni amb l'enuig o emprenyamenta dels catalans, sinó que ho situem al nord de la península. Em refereixo a l'assassinat d'un jove guàrdia civil a mans d'ETA, en un luctuós incident en què un altre jove va quedar molt mal ferit.
M'ha agradat que els partits polítics s'hagin posat d'acord d'anar junts a rebutjar l'atemptat. Un fet que no passava des de fa molt temps. No sé si és estratègia política (tot pot ser), però convé que totes les persones que ens considerem demòcrates, denunciem uns fets tan vils i traïdors com el de l'assassinat d'aquest cap de setmana.
T'adones que sovint et preocupes per uns fets banals i no veus que el teu veí acaba de rebre una batzegada que no té remei. És quan aprens a valorar les coses per elles mateixes, no afegint-hi res ni exagerant la nota. La pèrdua més gran és la de la vida, la més gran ofensa és atemptar contra ella. No hi ha res que ho justifiqui, no hi ha excusa que valgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada