Llegeixes les notícies i informacions de la premsa i ho incorpores a la teva ment i automàticament s'inicien tot un seguit de raonaments, imaginacions, deduccions, conclusions... i a vegades, un parell de paràgrafs més avall, has de rectificar algunes de les elucubracions i prosseguir. Passa sovint que sense tenir prou referents arribes a conclusions errònies, que després has de corregir. És bo doncs no precipitar-se i, si és possible, assegurar-se d'on vénen les notícies i si els signants acostumen o no contrastar-les.
M'agradaria que tothom que escriu, sobretot quan ho fa en una publicació, signés amb el seu nom, perquè t'ajuda a fer-te la idea d'on vol anar a parar l'escrit, i evites generalitzar i posar en un mateix sac a diferents periodistes i comunicants. Això es fa més necessari quan desconeixes la notícia i voldries assegurar-te que pot ser certa. Quan ets coneixedor de la mateixa, i més si n'ets protagonista, t'agradaria conèixer l'autor per evitar contradir-lo en públic i poder-lo telefonar personalment.
A vegades el que s'escriu són opinions i es venen com fets, en aquest cas cal anar més a fons i procurar donar la pròpia versió, sense qualificatius sinó només relacionant els fets.
En alguna ocasió et preguntes si en el fons és ignorància o mala fe. Entenc que el problema és més o menys el mateix, perquè si s'ignora és de mala fe parlar-ne, com també ho és enganyant al lector per interès propi.
Què passa quan un polític és entrevistat? El més usual és que se li pregunti per allò que pot comportar polèmica, amb ganes de trobar un titular ben llampant i engrescador. Per la seva part, el polític també busca dir allò que sap que li pot beneficiar. Fins aquí jo diria que és correcte, i en tot cas caldria que els lectors en fossin conscients. Una altra cosa és mentir per ridiculitzar l'altre. Això és un engany que pot ser degut a la ignorància de qui menteix, o provocat per ensorrar l'altre.
Hi ha una tàctica molt repetida i prou efectiva en què es tracta de repetir una i mil vegades una incertesa o falsedat, amb la intenció que s'arribi a creure real. És una pràctica corrent quan no hi ha res a oferir, i només es busca confondre.
Ara em ve a la memòria un parell o tres d'intervencions el dia de l'Audiència Pública del PAM i el Pressupost. Una d'elles a càrrec del regidor Miquel Rubirola, en què proposava una possible solució perquè es construïssin les escales mecàniques del Xifré, renunciant de moment a la inversió a la finca de les Clarisses. La comparo amb dues intervencions a càrrec de dues persones que formaven part de la candidatura del VIA, on criticaven els resultats, quan tot just estàvem presentant la feina a fer. Una presentació que fins ara mai ningú s'havia atrevit a fer. Entenc que a vegades és important fer preguntes i donar l'opinió, però val la pena ser concrets, com seria el primer cas, i apartar-se de divagacions com és en els altres dos casos.
Aquest govern s'ha proposat ser transparent i participatiu, i això no s'implanta en quatre dies ni quatre mesos, sobretot si tenim en compte que portem molts anys, no quatre, de polítiques gens transparents i programes d'actuació desconeguts. Estem davant un repte important i qui no ho vulgui reconèixer menteix o va amb mala fe. L'avaluació la farem caminant, i anualment podrem veure els resultats. Caldrà que tots hi participin: govern, oposició i ciutadans; però no podem anar confonent a la gent i declarant que no es fa participació quan hi ha un procés participatiu en marxa i s'ha encarregat el Pla Director de Participació per a l'any 2008. No es pot dir que el tres partits no formen un sol govern, quan són capaços de presentar un Pla de Mandat.
Que cadascú digui el que li plagui, però valdria la pena ser seriosos. Opinar sobre fets, és un dret i una obligació. Seria un flac servei per part de l'oposició, no denunciar allò que es fa malament, però una cosa és fiscalitzar la feina que fa el govern i l'altra confondre la gent.
No criticaré mai el fet que l'oposició critiqui la no creació dels organismes autònoms municipals, però una altra cosa és treure'n conclusions a la lleugera, carregant-se tot un procés de revisió que pretén anar molt més lluny en participació i implicació de veïns i entitats.
La vida política ha de seguir viva, perquè és un termòmetre que visualitza la realitat i ens ajuda a tots, però val la pena ser sincers: des del govern amb transparència i oberts al diàleg i a la col·laboració, i des l'oposició amb respecte institucional, no caient a l'insult com en algun moment s'ha pogut veure i escoltar.
M'agradaria que tothom que escriu, sobretot quan ho fa en una publicació, signés amb el seu nom, perquè t'ajuda a fer-te la idea d'on vol anar a parar l'escrit, i evites generalitzar i posar en un mateix sac a diferents periodistes i comunicants. Això es fa més necessari quan desconeixes la notícia i voldries assegurar-te que pot ser certa. Quan ets coneixedor de la mateixa, i més si n'ets protagonista, t'agradaria conèixer l'autor per evitar contradir-lo en públic i poder-lo telefonar personalment.
A vegades el que s'escriu són opinions i es venen com fets, en aquest cas cal anar més a fons i procurar donar la pròpia versió, sense qualificatius sinó només relacionant els fets.
En alguna ocasió et preguntes si en el fons és ignorància o mala fe. Entenc que el problema és més o menys el mateix, perquè si s'ignora és de mala fe parlar-ne, com també ho és enganyant al lector per interès propi.
Què passa quan un polític és entrevistat? El més usual és que se li pregunti per allò que pot comportar polèmica, amb ganes de trobar un titular ben llampant i engrescador. Per la seva part, el polític també busca dir allò que sap que li pot beneficiar. Fins aquí jo diria que és correcte, i en tot cas caldria que els lectors en fossin conscients. Una altra cosa és mentir per ridiculitzar l'altre. Això és un engany que pot ser degut a la ignorància de qui menteix, o provocat per ensorrar l'altre.
Hi ha una tàctica molt repetida i prou efectiva en què es tracta de repetir una i mil vegades una incertesa o falsedat, amb la intenció que s'arribi a creure real. És una pràctica corrent quan no hi ha res a oferir, i només es busca confondre.
Ara em ve a la memòria un parell o tres d'intervencions el dia de l'Audiència Pública del PAM i el Pressupost. Una d'elles a càrrec del regidor Miquel Rubirola, en què proposava una possible solució perquè es construïssin les escales mecàniques del Xifré, renunciant de moment a la inversió a la finca de les Clarisses. La comparo amb dues intervencions a càrrec de dues persones que formaven part de la candidatura del VIA, on criticaven els resultats, quan tot just estàvem presentant la feina a fer. Una presentació que fins ara mai ningú s'havia atrevit a fer. Entenc que a vegades és important fer preguntes i donar l'opinió, però val la pena ser concrets, com seria el primer cas, i apartar-se de divagacions com és en els altres dos casos.
Aquest govern s'ha proposat ser transparent i participatiu, i això no s'implanta en quatre dies ni quatre mesos, sobretot si tenim en compte que portem molts anys, no quatre, de polítiques gens transparents i programes d'actuació desconeguts. Estem davant un repte important i qui no ho vulgui reconèixer menteix o va amb mala fe. L'avaluació la farem caminant, i anualment podrem veure els resultats. Caldrà que tots hi participin: govern, oposició i ciutadans; però no podem anar confonent a la gent i declarant que no es fa participació quan hi ha un procés participatiu en marxa i s'ha encarregat el Pla Director de Participació per a l'any 2008. No es pot dir que el tres partits no formen un sol govern, quan són capaços de presentar un Pla de Mandat.
Que cadascú digui el que li plagui, però valdria la pena ser seriosos. Opinar sobre fets, és un dret i una obligació. Seria un flac servei per part de l'oposició, no denunciar allò que es fa malament, però una cosa és fiscalitzar la feina que fa el govern i l'altra confondre la gent.
No criticaré mai el fet que l'oposició critiqui la no creació dels organismes autònoms municipals, però una altra cosa és treure'n conclusions a la lleugera, carregant-se tot un procés de revisió que pretén anar molt més lluny en participació i implicació de veïns i entitats.
La vida política ha de seguir viva, perquè és un termòmetre que visualitza la realitat i ens ajuda a tots, però val la pena ser sincers: des del govern amb transparència i oberts al diàleg i a la col·laboració, i des l'oposició amb respecte institucional, no caient a l'insult com en algun moment s'ha pogut veure i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada