dimarts, 31 de juliol del 2007

L'estany

Ens hem llevat amb una barreja de boira i núvols, i havíem de decidir el programa del dia. Sortir a caminar era un risc de mullar-nos, encara que no feia cara de ploure gaire. Tampoc feia temps d'anar a la piscina de Rupit. I si anàvem a dinar amb en Martí?
Tal dit, tal fet. Es tractava d'agafar la carretera en direcció a Olot. Després seguiríem per l'autovia cap a Figueres, fins a Besalú, i d''allà fins a Banyoles.
En Martí ja ens esperava, i amb ell hem anat a visitar la capella romànica, de Porqueres, que es troba als peus de l'estany.
Conversar amb en Martí és tot un luxe, i el meu pare, que és un enamorat dels seus llibres, ha estat encantat de compartir taula, a les envistes de l'estany.
En Martí ens el varen prendre, i tot i que viu estoicament el seu desterrament, ens enyora; tot i ser banyolí de naixement, no pot oblidar la vila que el va acollir, i que té pendent nomenar-lo fill predilecte.
Ens hem acomiadat d'en Martí, que espera el moment adequat per venir a Arenys, sense que es mal interpreti; no vol fer nosa ni incordiar a ningú.
Tot dient-li fins aviat ens hem dirigit a l'estany, on la meva família s'ha banyat, mentre jo us escric quatre ratlles. Banyoles no té mar, però l'estany hi té un paper protagonista.