No és nou d'ara. Sempre s'ha vist igual: si ens ajuntem farem més força; serà més difícil que ens facin caure. Un fet tan evident, a vegades no es té en compte, i ens perdem amb picabaralles que ens perjudiquen sempre a nosaltres.
Avui he llegit la notícia de l'aprovació al Parlament català, de la Llei de creació de l'Agència tributària de Catalunya. Una aprovació en què CIU ha anat de bracet de l'entesa d'esquerra. Tot fa pensar que és un bon senyal, encara que tots sabem que demà mateix, si no ho han fet ja, es tornaran a tirar els plats pel cap (política de partits).
Segons deia La Vanguàrdia digital, es tracta de la primera llei, de les que contempla l'Estatut, que s'aprova al Parlament. Una llei que, a més, crea un consorci que en el termini de dos anys podrà transformar-se en l'administració tributària única a Catalunya.
A continuació de la notícia hi havia el fòrum i... l'enfrontament entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, aquests amb els tòpics de sempre, sense voler obrir els ulls a la realitat, els altres perdent el temps volen justificar allò que mai des d'Espanya podran acceptar. És una cançó que ens varen entonar quan érem petits, i que ens acompanyarà fins a la tomba, que Déu faci que encara trigui a venir.
Avui he llegit la notícia de l'aprovació al Parlament català, de la Llei de creació de l'Agència tributària de Catalunya. Una aprovació en què CIU ha anat de bracet de l'entesa d'esquerra. Tot fa pensar que és un bon senyal, encara que tots sabem que demà mateix, si no ho han fet ja, es tornaran a tirar els plats pel cap (política de partits).
Segons deia La Vanguàrdia digital, es tracta de la primera llei, de les que contempla l'Estatut, que s'aprova al Parlament. Una llei que, a més, crea un consorci que en el termini de dos anys podrà transformar-se en l'administració tributària única a Catalunya.
A continuació de la notícia hi havia el fòrum i... l'enfrontament entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols, aquests amb els tòpics de sempre, sense voler obrir els ulls a la realitat, els altres perdent el temps volen justificar allò que mai des d'Espanya podran acceptar. És una cançó que ens varen entonar quan érem petits, i que ens acompanyarà fins a la tomba, que Déu faci que encara trigui a venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada