Xavier Vendrell desautoritzat

Tot i les crítiques que rebo des d’ERC, a qui respecto i admiro per com viuen les seves contradiccions, al final puc comprovar que no estava tan errat com em volien fer creure.

Avui he pogut llegir a la Vanguardia el següent titular: “Carod desautoriza a Vendrell al reconocer que su oferta a CiU fue inapropiada”

L’article deia entre altres coses: “Seis días después de que Xavier Vendrell lanzara su torpedo en una calçotada ha llegado su desautorización. Fue Josep Lluís Carod-Rovira quien tomó la iniciativa”, i a més, reproduïa paraules del mateix vicepresident del govern: "Estas declaraciones fueron hechas seguro que con la mejor de las intenciones, puesto que la defensa del derecho de autodeterminación es elemental en la cultura democrática de un partido como el nuestro, pero obviamente cada cosa tiene su momento".
M'ha tranquil·litzat, perquè jo sempre he defensat el dret d’autodeterminació de tots els pobles, i per tant també el dels catalans. Jo també he defensat que les coses s’havien de fer bé, i no amb preses i sense tenir en compte a tothom. Comprovo que Carod-Rovira també ho creu així, i per tant potser es tracta d’una desavinença entre la direcció del partit i les bases, cosa que a mi no m’escandalitza, perquè ho trobaria com un signe de democràcia (mai he cregut en els partits que tothom actua uniformement).
A mi m’importa tota la gent que viu a Catalunya, parlin la llengua que parlin (català, castellà, anglès, àrab, romanès, pakistaní...). L’autodeterminació és un dret, i referendar-lo també. Per sobre de tot hi ha les persones, siguin del color que siguin, hagin nascut allà on hagin nascut, parlin la llengua que parlin. Si no ho entenem, malament. És per això que se’m fa difícil entendre que es prioritzi l’acord per l’autodeterminació, per davant d’un acord per un model social i polític de servei a les persones. Crec que Carod-Rovira ho té clar, i per això ha desautoritzat a Xavier Vendrell, una persona que, com Carretero, ha intentat desestabilitzar l’equilibri polític del govern dels tres partits.
Per sobre de tot això, el que a mi m’interessa en aquests moments, és canviar la manera de fer política a Arenys de Mar. Hi ho vull fer amb la gent que està per la transparència, la participació real de tothom, i amb l’objectiu de treballar per a les persones, sobretot les menys afavorides, les que podem excloure fàcilment. Em presento per aconseguir tot això, i ho faig de la mà de qui ha manifestat que ho vol fer d’aquesta manera.
He començat parlant de les contradiccions en què viu ERC, però que ningú s’equivoqui. Que es presenti qui no les pateixi en la seva pròpia carn. L’important és ser-ne conscient, i procurar anar-les superant i clarificant. Si algú em diu que no les pateix, em revelarà que és un inconscient.