Amb la beneïda de rams d’aquest migdia, comença una setmana molt viscuda pels creients i practicants catòlics. Una setmana que es commemora la mort de Déu fet home, per redimir la humanitat i encarar-la al camí recte. Per a la majoria, però, és una setmana de vacances escolars, o fins i tot laborals. Una setmana que trenca el ritme d’un trimestre prou llarg, i ens prepara per afrontar els propers mesos, abans no arribi l’estiu.
Enguany, amb les eleccions del mes de maig, serà per alguns una pausa per agafar forces i començar una campanya electoral, intensa, i prou llarga, per aconseguir canviar o mantenir el govern local en el proper mandat. Per molts serà tornar a escoltar la cançó enfadosa de promeses, i per uns altres, fer el seguiment de tots els moviments dels partits polítics.
La plaça de l’Església, aquest migdia, era més plena que mai. Els darrers anys havia anat minvant l’assistència, però avui donava la impressió que hi tornàvem a ser tots. Els que estrenaven vestit, els que hi duien el seu fill o filla per primera vegada, els que s’hi apunten perquè ha esdevingut una tradició, encara que no es pensi massa en el significat històric dels fets.
Avui era el primer any que no hi trobaríem a Mn. Martí Amagat, qui de ben segur ho deu haver celebrat a Banyoles, amb la família i els amics. Avui el director de cerimònies era en Pepe, a qui fa set mesos acomiadàrem com a vicari, però que es troba al capdavant, treballant com mai, col·laborant amb el nou rector, que avui es trobava a Arenys de Munt. El so ha funcionat, després d’uns anys que ningú podia sentir res, gràcies a la professionalitat d’en Xavi Bosch, que és qui dóna veu a tots els actes d’Arenys de Mar.
Les festes religioses continuaran fins la Pasqua, i les vacances de qui en pugui gaudir, també. Per la meva banda faré tots els possibles per organitzar-me bé el temps, que no passi com ahir que no vaig poder escriure el meu post diari al blog, i pensar bé tot el que m’espera, amb tranquil·litat, però sense dubtar gens, assumint les noves responsabilitats que he adquirit, amb la intenció de donar-ho tot, sense treva.
En Pepe no s’ha trobat bé durant la celebració de la missa, però sembla ser que ja s’ha recuperat. Des del meu blog li desitjo salut i força per presidir els actes més importants de la fe catòlica, a què es va comprometre, fa molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada