Una decisió presa a consciència

Encara que no ho vulguis, quan una notícia la coneixen més de dues persones, difícilment es manté el secret. Diumenge passat el meu nom va sortir per Ràdio Arenys, tot i que no era aquesta la intenció. Els fets s’esperaven per a més endavant i just poques hores abans ho havia comentat als meus familiars i amics més propers. Algú em devia descuidar i per la ràdio se’n va assabentar.

De l’anècdota se’n poden fer dues reflexions: en primer lloc el ressò de l’emissora de ràdio local, tot i la situació que travessa, les manifestacions i opinions que es poden llegir a Internet, i m’imagino que a la barra del bar. La segona reflexió seria la importància que es dóna a la política i tot allò que l’envolta, encara que tots fem escarafalls i manifestem que n’estem ben farts.
És cert que he decidit presentar-me a les eleccions del mes de maig, i ho faig com a persona independent, però en el marc d’un partit polític, el PSC. Haig de confessar que entenc molt bé que més d’un s’hagi sorprès, i probablement per més d’un motiu. Sempre he defensat la meva independència dels partits polítics, i continuo creient en la possibilitat de treballar per un poble, o un país, sense necessitat de militar en un partit polític. També és cert que el model de democràcia en què ens movem, deixa molt debilitades les possibilitats de governar des de la independència partidista, encara que ben a prop de casa en tenim un bon exemple.
La decisió no ha estat fàcil, però el resultat no em deixa cap mena de dubte. Aniré en una llista que em permetrà treballar aquells temes que tant he defensat des de la meva posició de ciutadà compromès amb la cosa pública, i a més ho podré fer amb el millor candidat per a l’alcaldia d’Arenys de Mar, i amb unes persones, a dins i fora de la llista, molt preparades, il·lusionades i generoses. És cert que els nostres adversaris polítics, que també volen sortir de l’oposició, són potents, però això és un valor afegit per a la nostra vila, sobretot després de 4 anys comparables als 40 de la travessia del desert.
El repte és important: canviar la manera de fer política, i rellançar la nostra vila, amb la complicitat i participació de tots i totes. Qui em coneix sap que em llanço amb totes les forces en la meva vida professional, en el lleure, i ara en la política activa. Ja tindrem temps de defensar el programa d’actuació i també la manera de dur-lo a terme, amb transparència i eficiència, i demostrarem que el personal que treballa a la nostra administració local, és competent si poden comptar amb una administració organitzada políticament i tècnica.
Falten dies encara, s’han de consolidar moltes coses, però la nostra vila comença a veure la llum del final del túnel. No podem permetre’ns el luxe de perdre quatre anys més, relliscant i topant amb les mateixes pedres, de la incomprensió i la ineficiència.