El comportament del Partit Popular em provoca indignació. He intentat que passessin uns quants dies abans de tornar a parlar d’aquest partit polític, però la seva manera d’actuar no es mereix res més que la reprovació explícita per part de les persones que creiem en la democràcia, la honestedat i la llibertat d’expressió.
No nego la llibertat del PP d’expressar-se públicament, dia si i dia també, per defensar els seus principis, i les seves idees, però no es pot consentir una manipulació de la vida política i també social. No és just que des que varen perdre les eleccions, fruit de l’engany a la població, no hagin fet res més que provocar la classe política i a la societat en general, administrant informacions falses, posant pals a les rodes a tot arreu, manipulant l’opinió pública amb un discurs populista i provocatiu.
Han jugat amb la innocència i el dolor de les víctimes del terrorisme; critiquen accions del govern que ells varen realitzar quan governaven, aprofitant que la nostra memòria és escassa; practiquen l’exercici de desgast i destrucció del govern, que tan bé els va funcionar a final de l’època felipista.
Em molesta el pacte PP+CIU al meu municipi, perquè és una fórmula indirecta de validar l’acció del PP, per part de CIU i de rebot de tota la nostra població. Em molesta també l’actitud de partits nacionalistes catalans, que tot i rebutjar l’actitud del PP, es posen a la seva alçada quan critiquen sense límit al president del govern espanyol i al seu partit. Em desespera tanta falta de visió política i la manca absoluta d’estratègia. Necessiten caure al pou per adonar-se de l’error que estan cometent.
La vida ens l’haurem de solucionar nosaltres mateixos, ja que ningú no ens regalarà res, però convé tenir el ulls ben oberts i la ment desperta, per adonar-nos que el PP té suficient força com per fer-nos doblegar, i no cal donar-n’hi més. No podem confondre’ns i buscar aliats per avançar plegats, tot i les divergències. Vivim en un món i una realitat que només podem canviar, amb el diàleg, el pacte i la discussió permanent, a no ser que ho vulguem engegar tot a rodar, amb estirabots irresponsables.
3 comentaris:
Xavier,
un parell de coses:
1. Als portuguesos i als francesos el PP no els importa gaire. No sé si m'explico. Veient el pes que tenen al Principat, amb un estat propi ens els trauríem de sobre i tots plegats viuríem millor.
2. Si amb l'espantall del PP vols anar a parar a Zapatero, no seré tan vanitós de recomanar-te aquest apunt del meu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/41761), però sí que et puc recomanar el Mail Obert d'en Vicent Partal: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2300640.
Ja em diràs el què.
Xavi,
Tot el que vulguis i segur que ens entendríem a l'hora de configurar el model de nació que volem i la dependència o independència respecte als països veïns. Malgrat tot cal tocar de peus a terra, i sense dormir tranquils ni deixar-nos entabanar, cal distingir entre les alternatives que en aquests moments tenim sobre la taula, i paral·lelament anar configurant allò que volem ser, sense oblidar què representa el PP, en tots sentits, també en el social, que jo no hi vull renunciar.
Justament perquè toco de peus a terra m'adono de la importància que tenen els mitjans de comunicació i les persones que creen opinió, com tu mateix. I penso, perquè toco de peus a terra, que no hem de caure en certes dicotomies reduccionistes que no fan sinó distreure dels problemes reals.
Per cert, celebro que no vulguis renunciar a uns Països Catalans (i un món, què caram!) socialment justos. Jo tampoc hi renuncio. I penso que un estat propi seria més pròxim a la ciutadania i ens permetria treballar molt més en aquesta línia. D'entrada, ens estalviaríem una pila de diners en duplicitats de l'Administració i tindríem un control més directe sobre els nostres impostos. Això, entre moltes altres coses.
Cordialment,
Xavier Mir
Publica un comentari a l'entrada