Projecte de llei de serveis socials de Catalunya

Aquest dimarts el Govern va aprovar el Projecte de llei de servei socials de Catalunya, que haurà de garantir la universalització del dret als serveis socials per a qui en tingui necessitat a Catalunya. Aquesta llei complementa la llei de dependència que es va aprovar a les Corts Generals de Madrid, i tracen una mica més el camí cap a la satisfacció de serveis a les persones amb necessitats socials, al marge de la seva capacitat econòmica, la qual es tindrà en compte a l’hora de determinar el cost a sufragar per a les persones ateses.

Una de les característiques de la llei és la creació d’una xarxa única de serveis socials d’atenció pública, per evitar que les diferents administracions es passin la responsabilitat d’unes a les altres. Per altra banda, només es tindrà en compte la renda de la persona que sol·licita l’atenció social i no la dels seus familiars, com passava fins ara, i les persones amb una greu situació de dependència física podran escollir entre seguir vivint a casa seva, amb ajuts professionals a domicili, o bé viure en un centre residencial.
Com totes les coses s’haurà de valorar a partir de que es posi en funcionament, i també caldrà pensar que serà necessari un període més o menys llarg per adaptar-se a la nova situació. D’entrada, però, les perspectives són bones i necessàries, sobretot tenint en compte que la nostra societat cada vegada és més envellida i conseqüentment, més dependent i necessitada d’atencions diverses.
També trobo interessant que un dels primers acords sigui precisament aquest projecte de llei, en la línia de treballar per una societat més justa socialment. Ens podrem barallar per mil motius, però és bo que aspectes com aquest no siguin motiu de picabaralles i en tot cas arribin diferents propostes per anar millorant la llei, ja que mai es farà prou per una causa tan clara com la que tractem.