El novembre s’ha acabat i ja tenim un Parlament nou, amb algunes diferències significatives respecte a l’anterior; un nou govern, presidit pel senyor Montilla, i molts temes que cal desencallar o, si més no, accelerar-ne la tramitació.
Els resultats electorals del dia 1 de novembre i el pacte posterior han permès reeditar un model de govern tricolor. Una experiència que s’ha qüestionat, no tan sols des de l’oposició sinó també des de dintre mateix. Els tres partits tenen elements comuns, però també algunes divergències que caldrà seguir amb atenció per veure si són tan fortes com per desestabilitzar l’acció de govern. Durant aquest mes de novembre, també hem pogut observar reaccions poc afortunades encara que podem entendre segons quins sentiments. Quan jugues has d’acceptar les regles i estàs obligat a respectar-les. Voler confondre la gent és negatiu per la salut democràtica de la nostra societat, que depèn en tot moment de la nostra capacitat de pacte i respecte dels compromisos assumits.
Els especialistes en temes polítics ens diuen que les majories absolutes a Catalunya han passat a la història, i que ens hem d’anar acostumant als pactes entre partits, i ho hem de fer tots: electors i elegits. S’ha posat en evidència que el partit guanyador de les darreres eleccions, no ha estat capaç de sumar, ja sigui perquè els resultats de les altres formacions no l’han ajudat, o bé perquè la seva campanya de o tot o res, a l’estil del PP, de “amb mi o contra meu”, no era encertada.
Els pactes obliguen a més transparència i això és bo. El model democràtic no dóna solució a tots els problemes i defectes de les dictadures. En democràcia es pot governar d’esquena als ciutadans, encara que ens pugui semblar estrany. La majoria absoluta, totalment legítima i perseguida per tots els partits polítics, no és bona consellera i, a la llarga, resulta nociva per a l’interès de la ciutadania. No és cert que es pugui fer més feina governant amb majoria absoluta que no pas havent de pactar. El que és cert és que resulta més fàcil, però si aprenem a governar amb consens, encara que no sigui permanent ni total, ens adonarem que s’obtenen bons resultats, i el que encara és millor, s’aconsegueix més complicitat.
Tot això és extrapolable a la política municipal i no podem oblidar-nos que en menys de sis mesos haurem d’anar a votar els nostres representants a l’Ajuntament. Precisament, els resultats electorals d’Arenys ens tenen acostumats, des de fa algunes legislatures, que cap formació política aconsegueix majoria absoluta, i a més hi un ball d’un regidor cap a un cantó o altre, que provoca l’alternança política – això és el que ha passat en les tres darreres legislatures.
La legislatura que estem a punt d’acabar, ha estat molt complexa per Arenys. La majoria assolida per CIU pactant amb el PP, es va estroncar amb la sortida de Lluís Blanchar del govern i quedar-se com a regidor no adscrit. La nova situació obligava a pactar les grans decisions, si no es volia paralitzar tota la maquinària municipal. El pacte ha existit, amb més o menys encert, amb més o menys crítica, però tot fa pensar que les assignatures pendents del Pla General d’Ordenació Urbanística, el Pla Especial del Port, el nomenament del defensor del ciutadà... es podran aprovar, abans d’acabar la legislatura, a no ser que canviïn les coses, ara que Lluís Blanchar ha sortit, possibilitant la recuperació de la majoria absoluta del pacte inicial. El temps jutjarà l’eficàcia del pacte i consens per a grans temes i en som uns quants que pensem que potser haurà servit d’entrenament, en funció dels resultats que s’obtinguin els mes de maig.
Estiguem doncs amatents per veure si és veritat que, en el temps que resta fins al mes de maig, desencallen els temes que comentava més amunt, i rendibilitzen els recursos de què disposem, per treure’ns de sobre aquella impressió de que tots els pobles del voltant estan avançant més que nosaltres. No és qüestió de competència o rivalitat, sinó més aviat de subsistència, perquè si no avancem i procurem donar solucions als problemes de la vila, me la imagino com aquells pobles deserts del Farwest, amb plantes seques voleiant a mercè del vent inhòspit i xiulador.
Alguns dels partits polítics que han manifestat la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals, han iniciat uns programes d’acostament als arenyencs, demanant la nostra opinió sobre temes que ens afecten i que poden ser tractats des de l’Ajuntament. Sense pretendre grans solucions, podem esperar complicitats i em sembla que fóra bo participar-hi, i al mateix temps conèixer de prop els alcaldables i persones que pretenen conformar el Ple Municipal. Perquè, encara que una gran majoria continua decidint el seu vot per la “marca” del partit polític, en les eleccions municipals, les persones que es presenten en una candidatura, decideixen una part dels vots, i si el sistema electoral s’establís en llistes obertes, el seu pes seria encara més important, amb l’avantatge que podríem deixar fora a gent que potser no és la més adequada per representar-nos, ni per capacitat ni per perfil, i sobretot aquelles persones que són incapaces de treballar en equip o de saber pactar els grans projectes que determinen el present i futur del nostre poble dins el marc general de la nació catalana.
Els resultats electorals del dia 1 de novembre i el pacte posterior han permès reeditar un model de govern tricolor. Una experiència que s’ha qüestionat, no tan sols des de l’oposició sinó també des de dintre mateix. Els tres partits tenen elements comuns, però també algunes divergències que caldrà seguir amb atenció per veure si són tan fortes com per desestabilitzar l’acció de govern. Durant aquest mes de novembre, també hem pogut observar reaccions poc afortunades encara que podem entendre segons quins sentiments. Quan jugues has d’acceptar les regles i estàs obligat a respectar-les. Voler confondre la gent és negatiu per la salut democràtica de la nostra societat, que depèn en tot moment de la nostra capacitat de pacte i respecte dels compromisos assumits.
Els especialistes en temes polítics ens diuen que les majories absolutes a Catalunya han passat a la història, i que ens hem d’anar acostumant als pactes entre partits, i ho hem de fer tots: electors i elegits. S’ha posat en evidència que el partit guanyador de les darreres eleccions, no ha estat capaç de sumar, ja sigui perquè els resultats de les altres formacions no l’han ajudat, o bé perquè la seva campanya de o tot o res, a l’estil del PP, de “amb mi o contra meu”, no era encertada.
Els pactes obliguen a més transparència i això és bo. El model democràtic no dóna solució a tots els problemes i defectes de les dictadures. En democràcia es pot governar d’esquena als ciutadans, encara que ens pugui semblar estrany. La majoria absoluta, totalment legítima i perseguida per tots els partits polítics, no és bona consellera i, a la llarga, resulta nociva per a l’interès de la ciutadania. No és cert que es pugui fer més feina governant amb majoria absoluta que no pas havent de pactar. El que és cert és que resulta més fàcil, però si aprenem a governar amb consens, encara que no sigui permanent ni total, ens adonarem que s’obtenen bons resultats, i el que encara és millor, s’aconsegueix més complicitat.
Tot això és extrapolable a la política municipal i no podem oblidar-nos que en menys de sis mesos haurem d’anar a votar els nostres representants a l’Ajuntament. Precisament, els resultats electorals d’Arenys ens tenen acostumats, des de fa algunes legislatures, que cap formació política aconsegueix majoria absoluta, i a més hi un ball d’un regidor cap a un cantó o altre, que provoca l’alternança política – això és el que ha passat en les tres darreres legislatures.
La legislatura que estem a punt d’acabar, ha estat molt complexa per Arenys. La majoria assolida per CIU pactant amb el PP, es va estroncar amb la sortida de Lluís Blanchar del govern i quedar-se com a regidor no adscrit. La nova situació obligava a pactar les grans decisions, si no es volia paralitzar tota la maquinària municipal. El pacte ha existit, amb més o menys encert, amb més o menys crítica, però tot fa pensar que les assignatures pendents del Pla General d’Ordenació Urbanística, el Pla Especial del Port, el nomenament del defensor del ciutadà... es podran aprovar, abans d’acabar la legislatura, a no ser que canviïn les coses, ara que Lluís Blanchar ha sortit, possibilitant la recuperació de la majoria absoluta del pacte inicial. El temps jutjarà l’eficàcia del pacte i consens per a grans temes i en som uns quants que pensem que potser haurà servit d’entrenament, en funció dels resultats que s’obtinguin els mes de maig.
Estiguem doncs amatents per veure si és veritat que, en el temps que resta fins al mes de maig, desencallen els temes que comentava més amunt, i rendibilitzen els recursos de què disposem, per treure’ns de sobre aquella impressió de que tots els pobles del voltant estan avançant més que nosaltres. No és qüestió de competència o rivalitat, sinó més aviat de subsistència, perquè si no avancem i procurem donar solucions als problemes de la vila, me la imagino com aquells pobles deserts del Farwest, amb plantes seques voleiant a mercè del vent inhòspit i xiulador.
Alguns dels partits polítics que han manifestat la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals, han iniciat uns programes d’acostament als arenyencs, demanant la nostra opinió sobre temes que ens afecten i que poden ser tractats des de l’Ajuntament. Sense pretendre grans solucions, podem esperar complicitats i em sembla que fóra bo participar-hi, i al mateix temps conèixer de prop els alcaldables i persones que pretenen conformar el Ple Municipal. Perquè, encara que una gran majoria continua decidint el seu vot per la “marca” del partit polític, en les eleccions municipals, les persones que es presenten en una candidatura, decideixen una part dels vots, i si el sistema electoral s’establís en llistes obertes, el seu pes seria encara més important, amb l’avantatge que podríem deixar fora a gent que potser no és la més adequada per representar-nos, ni per capacitat ni per perfil, i sobretot aquelles persones que són incapaces de treballar en equip o de saber pactar els grans projectes que determinen el present i futur del nostre poble dins el marc general de la nació catalana.
Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, el desembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada